Com són les sis de la tarda, em ve de gust menjar alguna cosa i vaig cap al menjador per agafar unes galetes. Mentre camino pel passadís per tornar a l'habitació, tinc una sensació estranya. És difícil d'explicar. Sabeu la sensació de quan sortiu de casa i penseu que se us ha oblidat alguna cosa, o quan no us surt un nom o una paraula i la teniu a la punta de la llengua? Doncs aquest tipus de sensacions que no saps ben bé com explicar-les. Però allò no és només una sensació, és més bé un pressentiment.
No li faig cas, ja que normalment em passa. A vegades quan vaig caminant pel carrer, noto com si algú em seguís, però a vegades és la meva pròpia ombra, així que per això no en fio gaire i no li dono importància.
KAMU SEDANG MEMBACA
El pressentiment
Cerita PendekUna breu història en la què t'adonaràs de que t'has de fiar dels pressentiments, ja que en tan sols un instant, una tarda normal, es pot convertir en un infern.
