732

Dos dies després.
Estava al supermercat comprant com cada dissabte, de sobte el mòbil li va sonar.
El va treure de la bossa i tot seguit va contestar.
La noia va fer una cara de sorpresa, quasi perd l'equilibri al escoltar a través del mòbil aquella cançó que tant li agradava però que només ella coneixia, era aquella cançó de blues que sonava una guitarra i un saxòfon.

L'endemà, al tornar de la Universitat, va agafar el tren per tornar a casa.
Va obrir la porta del pis i es va trobar amb una nota.
"Coneixes la cançó?", hi deia.
La noia tota nerviosa, va començar a pensar que tot això no eren casualitats, això era seriós.
Les sensacions estranyes, l'ombra, el missatge del correu, la trucada...
I ara aquesta nota...
Tot tenia un significat, però quin?
L'estaven assetjant?
Qui podria fer-ho?
Havia de demanar ajuda?
Ella vivia sola, no tenia amics, sempre anava sola.
Tot era silenci en el seu nom.

Va decidir deixar d'anar a la Universitat, fer tot allò que feia molt cronometrat i es va tancar a casa.
Tenia por, estava espantada del que sentia, veia i tocava.
Fins i tot va deixar d'escoltar la cançó que tant li agradava.
Aquella situació era massa esgarrifosa per a sortir-n'hi sola d'ella.
El telèfon no parava de sonar, els missatges no paraven d'arribar, però ella no contestava ni n'obria cap...
La por l'atemoritzava.
Tot això era de bojos, havia de buscar una solució.