El judici

13 3 2
                                    

La cua avança lentament. Arriba un moment que desitjo tenir el meu rellotge que tenia en vida. Com per art de màgia, apareix un rellotge idèntic al meu. Miro l'hora: dos quarts de dues.

Dues hores més tard, només tinc una altra ànima davant meu. Una veu crida "El següent!" i entra a la sala. Ara la puc observar bé. És una gran sala blanca amb una cadira al mig i dues pantalles. L'ànima que han cridat s'asseu al centre. És un senyor d'edat molt avançada. Va mirant alternativament les dues pantalles fins que es mira a ell mateix. Ja no és transparent, ara és d'un color blanc translúcid. El fantasma s'aixeca i se'n va flotant per una porta on posa: SORTIDA.

Una veu que aparentment no surt d'enlloc, crida "El següent!" i entro. M'assec a la cadira, i una veu em ressona a dins del cap.

–Benvinguda, ànima 56.578.902.456.745.302. Això és el judici on es decidirà el seu destí. A la pantalla de la dreta sortiran totes les bones accions que ha fet durant la vida, mentre que a la de l'esquerra sortiran les dolentes.

En aquell moment, s'encenen les dues pantalles. Miro primer la de l'esquerra, on veig coses de les que em penedeixo profundament i coses que no tenen cap importància. Quan li vaig robar el tractor de joguina al meu millor amic de l'escola, quan em vaig riure d'una nena, a l'institut o quan vaig fer veure que em trobava malament per no anar a treballar.

Cansat de veure coses dolentes, em giro per mirar la de la dreta, on surt aquell cop que vaig abraçar la mare perquè estava trista, quan vaig seure més enrere al cine per deixar que un nen es posés al meu lloc o quan vaig donar les gràcies per primer cop. M'ho miro embadalit, amb un somriure dibuixat al rostre

Finalment, la veu torna a parlar.

–Els jutges hem decidit que, tot i que vostè ha fet coses dolentes a la vida, es penedeix de la majoria, així que formarà part del grup groc. Sisplau, surti per la porta de sortida.

Les pantalles s'apaguen i jo m'aixeco. Em miro les mans. Enlloc de ser transparents, són d'una tonalitat ocre.

M'afanyo a sortir per la porta.

Cel, digui?Where stories live. Discover now