Cel, digui?

Informació

Darrere de la porta hi ha una petita sala amb cadires i quatre portes: una blanca, una groga, una vermella i una negra. M'apropo a la groga. Al lateral, hi ha una placa negra amb el símbol d'una mà. Busco el pom per obrir la porta i no el trobo, així que col·loco la mà a la pantalleta. Se sent un brunzit i la porta sobre, fent un soroll com si s'escapés aire a pressió. Tot de vapor d'aigua surt de l'interior.

Apartant-lo amb les mans, entro per la porta groga, provant de veure alguna cosa. La porta es tanca darrere meu deixant anar un xiulet. Se sent molt de soroll, màquines movent-se amunt i avall, cops metàl·lics, aigua...

A la meva dreta hi ha un edifici petit. Està tot pintat de groc. M'hi acosto i obro la porta. A dins hi ha una saleta d'espera i una única porta. La sala està plena de gom a gom i totes es cadires estan ocupades. Hi ha gent estirada a terra, gent flotant a sobre i gent dormint. Em dirigeixo a un home d'uns 50 anys que està recolzat a la paret.

–Perdoni, què es fa aquí?

L'home em mira estranyat.

–Fa tres mesos que espero que em toqui el torn, no sé què coi foten, allà dins.

–Òndia, no em digui. Però per què ha vingut vostè?

–Això és l'oficina d'informació per al grup groc, o GG, per abreviar. Aquí pot demanar informació sobre qualsevol cosa que necessiti, però la majoria hi som perquè "acabem" d'entrar. –Explica fent cometes amb els dits.

Espero i espero durant mesos. El senyor hi entra dos mesos després de la conversa, i jo al cap de cinc mesos. Finalment obren la porta i em criden. La sala és tota groga excepte la dona que hi ha darrere del taulell, que és totalment verda. Porta unes ulleres de mitja lluna baixades fins la punta del nas. M'assec a la cadira de davant seu.

–Bbbbbboooooonnnnnn ddddddiiiiiiaaaaaa, àààààànnnnnnniiiiiimmmmmmaaaaaa. Ssssssuuuuuuppppppoooooossssssoooooo qqqqqquuuuuueeeeee ttttttaaaaaammmmmmmmbbbbbbéééééé vvvvvveeeeeennnnnnssssss ppppppeeeeeerrrrrrqqqqqquuuuuuuèèèèèè aaaaaaccccccaaaaabbbbbbbeeeeeeeessssss dddddd'eeeeeennnnnnttttttrrrrrraaaaaarrrrrr, ooooooiiiiii? –Prengunta amb una lentitud exasperant.

–Sí, voldria saber...

–Eeeeeeessssssppppppeeeeeerrrrrriiiiiii, ddddddeeeeeeiiiiiixxxxxxiiiiiimmmmmm-hhhhhhhooooooo aaaaaappppppuuuuuunnnnnnttttttaaaaaarrrrrr.

Molt a poc a poc, tecleja a l'ordinador.

Dies més tard, o això sembla, acabem i ja tinc tota la informació apuntada en un paper, així que surto per on vaig entrar, creuo la sala, que continua plena de gent i torno al lloc on hi ha sorolls. El vapor d'aigua ho segueix envoltant tot.

Continuarà...