LES FLORS DEL MEU JARDÍ

LES TULIPES

Sempre m'havia fixat com cada abril del meu veí plantava en el seu petit jardí aquelles precioses tulipes. Els passos semblaven senzills: feia un forat a la terra, posava la llavor, la regava i en unes setmanes les tulipes començaven a créixer a poc a poc. Semblava fàcil i a mi també em venia de gust tenir unes flors tan boniques com les seves al jardí. 

Després d'observar detingudament els seus passos, vaig intentar posar-ho amb pràctica. Vaig comprar llavors, terra fèrtil i tots els utensilis necessaris per portar-ho a terme: una pala, un rasclet, una regadora... Un cop a casa, vaig posar la terra, la vaig aplanar amb el rasclet i vaig anar tirant les llavors, seguidament vaig afegir l'aigua i les vaig deixar. Diàriament les anava a observar.

Passades unes quantes setmanes em vaig adonar que alguna cosa havia fet malament, les meves tulipes no creixien i les del veí estaven grans i precioses. Però de sobte, un dia del terra va començar a sortir-ne una gran planta, no s'assemblava en res a una tulipa, però pensava que tot seria part del procés del seu creixement. La planta anava creixent i creixent en altura, quasi feia dos metres, i jo no entenia res. Em fixava com el veí es mirava preocupat la meva immensa "tulipa", però jo pensava que el que tenia era enveja, les seves mai no havien crescut tant ni tan ràpid. 

Un matí com cada dia, vaig procedir a mirar per la finestra, per veure el progrés de la meva tulipa gegant. Quan de sobre em vaig adonar que no podia obrir la finestra. Em vaig moure per tota la casa intentant sortir d'ella, però no podia. Estava atrapada dins la meva pròpia creació, la meva tulipa se m'havia menjat. Espantada vaig trucar al servei d'emergències i en explicar-li el que havia passat es van enriure de mi i em van penjar de seguida. Jo cridava amb totes les meves forces, a l'altra banda dels pètals els meus veïns intentant comunicar-se amb mi per poder treure'm d'allà.  Els pètals havien creat una gruixuda paret i era més difícil del que semblava excedir a mi. A poc a poc van aconseguir retallar capes i capes de pètals fins arribar al nèctar, on jo em trobava. 

De sobte, d'un vot em vaig aixecar del llit aclaparada pel somni que havia tingut, vaig sortir al jardí per comprovar que realment havia estat un somni i vaig veure la meva mare concentrada plantant tulipes, encara espantada i amb el cor a mil per hora vaig demanar-li a la meva mare que no les plantes.