Una vida de malson

A la búsqueda

-Segur??- li dic.

Jo contenta d'haver trobat el calaix, vaig a l'habitació i veig que ell mira en un calaix molt fixament.

-Què fas??

Ell es gira i em respon:

-Crec que aquest és el calaix- diu dubtant i assenyalant-l'ho.

Quina llástima que sigui tant amunt!!! (El calaix està dintre de l'armari de la roba a dalt de tot)

Jo vaig a la cuina i agafo una cadira per mirar l'armari més bé.

Quant fa uns minuts que miro l'armari, veig que a sota hi ha una clau enganxada amb cinta adhesiva.

-Veus algo? -pregunta ell.

-Si, veig una clau enganxada amb cinta adhesiva.

-Doncs agafa-la!!

Després trec la clau. Quan la tinc a la mà, l'agafo bé i giro el canell. Veig que el calaix s'obre, però quan miro a dintre veig...

El meu mòbil!!

-Dídac, he trobat el meu mòbil!! -dic contenta.

-I el meu panda?? -diu estranyat i trist.

-Crec que no hi és.

-Mira-ho bé.

Començo a buscar per tot arreu el seu ós, però no el trobo enlloc.

-Dídac, diria que no hi és. No el trobo!!

-No!!!! -diu trist.

-Germanet, pensa a on vas deixar l'ós de peluix i potser així l'aconseguim trobar- li he dit amb els ulls plorosos.

-D'acord.

El meu germà va caminant fins el menjador, s'asseu i comença a pensar; i una bona estona més tard diu:

-Ja ho sé; al cotxe.