Una vida de malson

El cop més dur

De sobte, el meu germà em comença a preguntar coses:

-Estàn bé els pares? Passa algo? Han comprat algo per a mi? On son?

Jo nomès li dic una paraula:

-Mentiders.

De cop li dic:

-Agafa les coses per anar a veure a la tieta Marta. Corre!!

-Per què?

-Ara no t'ho puc explicar. T'ho diré al cotxe de camí -li dic amb to de cansada.

Ell puja les escales molt ràpid i content. Quan acaba de pujar les escales em diu:

-Ja vinc! Vaig a buscar les coses que necessito.

Quan fa 3 minuts que busca, baixa les escales amb un pilot de coses. No se li veu la cara!!!

-Dídac, no necessites tantes coses.

-Si, ho necessito tot.

-Jo nomès he agafat 3 coses: el mòbil, el meu peluix preferit i el llibre Harry Potter i el pres d'Azkaban.

-Doncs jo n'he agafat 10: un cotxe teledirigit, un llibre, una consola, un pop it, un lego de Harry Potter, un squishy, un slime, un superheroi i un pulpito reversible.

-Si et vols portar això, endavant, però que quedi clar que jo me'n portaria 5- li dic com si tingués raó.

Quan hem acabat de parlar, de cop sentim que un cotxe aparca a la carretera, i ell em diu:

-Crec que són els pares que vénen de no sé on.

-No- li dic- venen de casa la tieta Marta- li he dit corregint-lo.

-No havien anat a comprar?

-No germanet, t'ho he dit fa uns minuts. No ho recordes?

- És veritat que m'ho has dit!! Que tonto que sóc!!

I just quan acaba de dir la frase, la porta s'obre "Ny, Ny" i veig una mà que s'agafa al pany.

Jo, amb una mica de por, agafo un ganivet de la cuina. Com que tinc una mica de por, em tremola la mà i també el ganivet perquè l'estic agafant. Quan la porta és va obrint a poc a poc, avanço molt lentament per veure qui és.

Quan estic a un metre de la porta, unes persones entren i de seguida veig que són els pares i darrere d'ells hi ha un noi:

-Eric?

-Si, sóc jo- em respon.

De seguida deixo anar el ganivet al terra per la emoció, però quan està en ple vol, me'n adono que el ganivet em caurà a sobre i allunyo el peu perquè no em toqui. Però quan jo allunyo el peu ell avança un pas i el ganivet li cau a sobre:

-Ai!! Quin mal!!

Jo em poso a plorar i els hi dic als pares:

-L'hem de portar a l'hospital, si us plau, és el meu novio, si us plau!!- els hi dic mirant-los i plorant.

-D'acord. Va Dídac, hem d'anar a l'hospital, corre!- li diu la mare, mentre que jo acompanyo a l'Eric al cotxe amb l'ajuda del pare.