Una vida de malson

La trucada

-Al cotxe??

-Si, al cotxe -ha dit ell dient-me que ho havia sentit bé.

-El dissabte passat vam anar a dinar a casa de la tieta Mireia que viu molt lluny, i jo em vaig emportar a l'ós Panda. Quan vaig entrar, li vaig ensenyar l'ós i ella em va dir que era molt maco i que no el podia perdre. Quan vam acabar de dinar, vam marxar cap a casa amb el cotxe i allà me'l vaig en descuidar.

-Vols una abraçada per millorar-ho??  -li he dit.

-D'acord.

Els dos ens hem fet una abraçada que ha durat 30 segons. Crec que és la primera vegada que ens fem una abraçada en tota la meva vida, tot i així tinc 16 anys. De cop, sona el meu mòbil, l'agafo i veig que són els pares.
Toco el botó que agafa la trucada:

"Hola filla, et volia preguntar que com esteu"

"Hola mare, nosaltres dos estem molt bé"

"Per què tant bé?"

"Doncs que... el meu germà i jo ens hem fet una abraçada"

"Hòstia!! Ho dius enserio? Mai us heu fet una abraçada"

"Si, ha sigut molt ràpid"

"Molt bé, algo mès?"

"Si, que... tinc el meu mòbil a les mans"

"Ja ho sé, si estem parlant..."

"Una cosa, però com ho saps?"

"El què?"

"Que tenia el mòbil a les mans"

"Si, que... us mirem a través d'una càmara que está a la nostra habitació i nosaltres us mirem des d'una tablet, i que en realitat no estem comprant. Estem a casa de la tieta Marta i crèiem que destrosserieu la casa"

"I perquè no podiem venir?"

"Per que crèiem que no voldrieu venir"

"Estàs de broma mare? Clar que volem venir!!"

"Ara us venim a buscar, això si, tardarem uns 8 minuts. Agafeu tot l'ho que necessiteu. Us estimo!"

"Us estimem!"

"Fins ara filla"

"Fins ara mare"

Quan acabem de parlar, allunyo el mòbil de l'orella i pitjo el botó de tancar la trucada.