-Al cotxe??
-Si, al cotxe -ha dit ell dient-me que ho havia sentit bé.
-El dissabte passat vam anar a dinar a casa de la tieta Mireia que viu molt lluny, i jo em vaig emportar a l'ós Panda. Quan vaig entrar, li vaig ensenyar l'ós i ella em va dir que era molt maco i que no el podia perdre. Quan vam acabar de dinar, vam marxar cap a casa amb el cotxe i allà me'l vaig en descuidar.
-Vols una abraçada per millorar-ho?? -li he dit.
-D'acord.
Els dos ens hem fet una abraçada que ha durat 30 segons. Crec que és la primera vegada que ens fem una abraçada en tota la meva vida, tot i així tinc 16 anys. De cop, sona el meu mòbil, l'agafo i veig que són els pares.
Toco el botó que agafa la trucada:"Hola filla, et volia preguntar que com esteu"
"Hola mare, nosaltres dos estem molt bé"
"Per què tant bé?"
"Doncs que... el meu germà i jo ens hem fet una abraçada"
"Hòstia!! Ho dius enserio? Mai us heu fet una abraçada"
"Si, ha sigut molt ràpid"
"Molt bé, algo mès?"
"Si, que... tinc el meu mòbil a les mans"
"Ja ho sé, si estem parlant..."
"Una cosa, però com ho saps?"
"El què?"
"Que tenia el mòbil a les mans"
"Si, que... us mirem a través d'una càmara que está a la nostra habitació i nosaltres us mirem des d'una tablet, i que en realitat no estem comprant. Estem a casa de la tieta Marta i crèiem que destrosserieu la casa"
"I perquè no podiem venir?"
"Per que crèiem que no voldrieu venir"
"Estàs de broma mare? Clar que volem venir!!"
"Ara us venim a buscar, això si, tardarem uns 8 minuts. Agafeu tot l'ho que necessiteu. Us estimo!"
"Us estimem!"
"Fins ara filla"
"Fins ara mare"
Quan acabem de parlar, allunyo el mòbil de l'orella i pitjo el botó de tancar la trucada.
YOU ARE READING
Una vida de malson
Teen FictionUna història d'una adolescent que li passen coses dolentes. Si voleu riure, aquest és el vostre llibre!!