Lessió VS Olimpíades

Un mal entrenament

L'Aslan cada cop portava molt pitjor l'entrenament. En un dels seus salts va fallar de tant cansament acumulat i va caure malament. Havia recolzat tot el pes en els genolls, sobretot en el dret. Va intentar aixecar-se i no va poder llavors la Martina va anar corrents i va dir-li a la Raksa que truqués a l'ambulància ràpid perquè l'Aslan no es podia aixecar i estava marejada del cop en sec. L'Aslan va començar a tindre por perquè se li pot haver trencat el genoll. Li feia molt mal i se li estava inflamant i posant-se blau. De mentre l'ambulància no arribava i l'Aslan pel cop s'estava quedant cada cop més inconscient. La gent es va començar a preocupar molt perquè l'ambulància continuava sense arribar.

L'ambulància va vindre el més ràpid possible van arribar i van veure la cama inflamada i ella inconscient. Li van mirar les pupil·les i van veure que estava bé, però necessitava estar en observació la van portar corrents a urgències en cadira de rodes, ja que no es podia aixecar. Van estar més de 4 hores en la sala d'espera perquè li anaven fent proves i la portaven a la sala d'espera, proves i sala d'espera i així constantment. Al final en la radiografia es veia clarament que tenia el genoll trencat. Li van explicar la radiografia i li van dir que estava trencada.

L'Aslan es va deprimir una mica perquè a part que no pot entrenar i per ella entrenar és la seva vida, s'apropen les olimpíades 2024 i ella volia estar llesta i segura de què li surtis tot. Però la recuperació del genoll és molt dura i li han dit que a més es triga molt a tornar a saltar igual de bé i córrer... Va estar en observacions diversos dies perquè tenia el genoll molt malament i a més a més volien mirar perquè s'havia quedat inconscient. Quan li van donar l'alta li van dir que hauria de vindre cada dia al metge perquè li miressin, però que de mentre podria anar a casa i a veure entrenar a la Martina.

Havia d'estar amb l'escaiola dos mesos i després la rehabilitació que era el difícil. Molta gent li deia que seria difícil arribar a les olimpíades. Cada dia a l'Aslan li treien més bena i més fins que quan va complir els dos mesos d'escaiola li van treure. El genoll el tenia super blau, inflamat i adormit li feia mal d'haver-lo tingut dos mesos quiet. Encara que li van treure seguia amb cadira de rodes, ja que no el podia forçar perquè seria pitjor. Un mes i mig després li van començar a donar crosses perquè comencés a recolzar un genoll i així el reforçava més.

La Raksa de mentre anava cuidant-la i ajudant-la en el que podia. Com ja portava crosses va començar a fer la rehabilitació el qual era molt llarga, i per això li deien que no arribaria. Ella va començar i es va començar a sentir millor d'aquella depressió que havia agafat. Ella es va començar a esforçar per superar-se dels seus límits. Dies després la van tornar a deixar en observacions ingressada perquè es marejava molt i un dia s'havia desmaiat. Resulta que havia forçat una mica el genoll i que la pressió li feia mare garse.

Li van donar un altre tipus d'exercicis de rehabilitació i la deixarien ingressada fins que es recuperés del tot o sigui que els exercicis els faria a l'hospital. Han passat diversos mesos i l'Aslan ja no tenia tants marejos constantment, o sigui de tant en tant. Cada cop li van anar afegint més exercicis de rehabilitació però sense passar-se. De sobte van passar unes setmanes i ja portava una crossa i no dues, aquella setmana va ser difícil perquè com ja no anava en cadira de rodes s'havia de forçar més que havans. S'havia de canviar de braç i ja. Passat el més va començar a treure's la crossa.

Se l'havia d'anant traient sovint i els metges l'agafaven perquè no caigués. Van començar a posar-li com un arnes que li subjectés perquè pogués caminar per on volgués. Van fer-li moltes analítiques, radiografies, proves, etc Van veure que li estava costant tan perquè resulta que la caiguda l'havia fet mal al genoll dret (que era el trencat), però que l'esquerre li feia també mal perquè no deixava de ser un cop. Li van fer una radiografia i resulta que tenia una fissura de 3r grau a punt de trencar-se i no s'ho havien detectat fins feia tres setmanes que portava les crosses.

Li van posar una altra escaiola perquè no doblegues perquè si el doblegava es trencaria. Va haver de fer una altres cop els exercicis i va estar un temps trista pensant en què no arribaria a les olimpíades. Quan va passar una setmana sencera de medicacions i físios va començar a fer alguns exercicis de rehabilitació per la cama esquerra per no perdre la pràctica en cap de les cames. La veritat esq l'Aslan va tindre sort que la van acollir a l'hospital, ja que estava bastant greu i van aprofitar el fet que no tenia família i la van acollir.