Lessió VS Olimpíades

Recuperació

L'Aslan aquell temps a part d'estar trista també va estar molt feliç perquè per primera vegada estava tenint una família, la tractaven com si fos una més d'aquella família. Perquè es veu que es portaven tan bé entre ells que eren com família i llavors quan va arribar l'Aslan era com la filla de tots. La van ajudar molt, la van animar, li feien el menjar, li feien riure quan estava malament...etc. Total l'Aslan es va sentir estimada per primera vegada.

Total quan li van treure l'escaiola va estar un altre llarg més amb un arnès per caminar perquè tenia les dues lesionades i no podia aguantar el seu propi pes. Un punt va arribar a l'arnès li van dir que tenia dues opcions, fer una rehabilitació més ràpida que això seria si està bé i fer una més lenta que seria si després de l'arnès no li funcionaven bé les cames.

Llavors l'Aslan va començar a esforçar-se moltíssim per poder fer la ràpida. Va estar dues setmanes fent un tipus de rehabilitació per estar preparada per la ràpida. Va arribar el dia de la prova per saber si podia fer-la Per sort va poder passar-la i va començar la rehabilitació difícil. Era tot el dia no eren unes quantes hores, hi havia metges nous, hi havia nous exercicis que ni coneixia... moltes coses noves al seu voltant. Això li va anar genial i va començar a caminar!

El fet de començar a caminar també la cansava molt, però cada dia caminava més. Va començar a anara al gimnàs de l'hospital i també a posar-se els patins. Va començar a fer entrenaments curtets i els va anant allargant al cap dels dies. Per sort no havia perdut tanta pràctica com pensava. Va començar a fer exercicis de salts, de cames, de patins, de córrer..etc moltíssims. Ja faltava poc per les olimpíades., al cap del mes ja tenia les voltes dels salts recuperats i les majories de piruetes.

A les setmanes va començar a practicar un altre cop el ball, ja que era molt difícil i tampoc hi va haver temps amb la lesió a practicar-ho i per no oblidar que s'ho havia de memoritzar. Cada cop tenia més expressió i li sortia genial. La gent s'emocionava molt quan la veia ballar de l'expressió que transmetia.

Va arribar el dia de la competició de les olimpíades. Tots els espanyols amb pancartes d'ànims cap a l'Aslan. Tots els que competien eren enormes i l'Aslan es veia molt petita al seu costat. Va fer el ball i tot el món es va quedar al·lucinant pel que havia fet i perquè no aparentava fer tot això amb l'edat que tenia.

A l'hora del pòdium van cridar al tercer i al segon, només faltava per cridar al primer. Van sonar uns tambors i van dir ¡¡¡ASLANN!!! Tot el món cridant i celebrant-lo com si fos la fi del món. L'Aslan va pujar a pòdium li van donar el trofeu i la medalla i va tornar a fer història. Així va demostrar a molta gent que de tot se surt si continues endavant.