El misteri del tercer pis

Anna

L'Anna es desperta de sobte. Quan obre els ulls, els primers rajos del sol d'hivern s'estan filtrant a través de les cortines de la petita finestra que té a l'habitació. Amb un sospir suau, incorpora el seu cos i fa un parell d'estiraments. Amb passos tranquils, es dirigeix a la cuina i, com fa cada dia, comença a preparar un te. Mentre l'aigua bull, obre la finestra per deixar entrar l'aire fresc del matí i observa com la ciutat comença a despertar des del quart pis on viu. Tot està molt tranquil. Tan sols se sent el so dels cotxes de la gent que ha matinat per anar a treballar un dimarts a primera hora. Li ve una sensació inusual, i es queda mirant per la finestra, encara mig endormiscada. Aquest moment, però, és interromput pel xiulet del te. 

Ràpidament, s'acaba de preparar el te i, amb la tassa a la mà, se'n va al menjador, obre la finestra que s'encara amb el balcó i s'asseu a una petita taula que hi té. Mirant cap al carrer que hi ha davant el bloc de pisos on viu, observa un fet inusual. Cada dia, quan, com estava fent en aquell moment, mira per la finestra, sempre es fixa en un cotxe vermell que destaca d'entre els altres, el qual cada matí a tres quarts de set se'n va del seu lloc d'aparcament. L'Anna gira el cap per mirar el rellotge que té penjat a la paret, i observa que, tot i que el cotxe segueix al seu lloc, eren ja dos quarts de vuit. Malgrat això, s'aixeca per a continuar amb el seu dia, sense donar-li  importància.

Es passa la resta del matí al seu petit apartament, sense gaires preocupacions. Tot seguit, quan toca la una en punt, comença a tenir gana i decideix cuinar-se alguna cosa. Quan obre la nevera, però, observa que no en té prou amb el que hi ha i es disposa a sortir per anar a comprar al supermercat que hi ha al mateix carrer on viu. Es posa les sabates, un anorac i surt per la porta. Per costum, es dirigeix cap a l'ascensor, però, quan recorda que aquest fa una setmana que està espatllat, fa un sospir i comença a baixar per les escales. Tot i que només ha de baixar tres pisos, ho fa lentament, ja que, amb els seus 74 anys, les cames no li permeten fer-ho amb tanta habilitat. Quan està baixant el segon tram d'escales, es creua amb dos homes vestits amb uniforme que pugen amb rapidesa acompanyats del seu veí del quart pis. El saluda amb un gest, però, com que observa que van amb pressa, no s'atura per conversar. 

Tot seguit, arriba a la planta baixa i travessa el carrer per arribar al supermercat. En Marc, el caixer, està col·locant productes al seu lloc. Se saluden, l'Anna comença a escollir els productes que necessita i s'acosta a la caixa. 

— Això és tot? —pregunta el caixer. L'Anna assenteix. —per cert, has vist l'Ona, la teva veïna?

— No —respon estranyada per la pregunta sobtada. —per què ho preguntes?

— No, per res... —el caixer fa una cara dubtosa —ahir al vespre, just abans que tanqués la botiga, va venir a comprar i semblava que tingués pressa per alguna cosa. Això no em va preocupar, però quan, fa una estona, l'Adrià m'ha vingut a dir que no sap on és, m'ha vingut un neguit.

Després d'estar conversant una estona més, l'Anna s'acomiada i se'n torna al seu apartament. S'asseu a dinar amb el que ha comprat. Quan acaba, decideix netejar una mica l'apartament. Mentre està passant l'aspiradora, se senten uns sorolls al passadís de fora: veus elevades i un fort cop de porta. L'Anna apaga l'aspiradora i s'acosta a la porta per escoltar millor. Sembla els agents amb els quals s'ha creuat abans estan marxant de l'edifici.

Passa la resta de la tarda tranquil·la a casa, llegint un llibre, fins que, cap a les sis del vespre, sent el telèfon que sona. Quan mira qui és, veu que és l'Adrià, el seu veí.