El misteri del tercer pis

Adrià

L'Adrià, el veí del tercer pis, es desperta amb una sensació estranya. El costat del llit on normalment dorm l'Ona, la seva parella, està fred i buit. S'incorpora, mira el rellotge i s'adona que són ja les nou del matí. El despertador no ha sonat a l'hora que havia de fer-ho. Es gira i observa que no hi ha ningú al seu costat. No mostra gaire preocupació, de fet, és usual que l'Ona matini per anar a treballar d'hora; sobretot en aquest període, en el qual, per alguna raó que desconeix, ha estat semblant molt interessada per la seva feina. Tot i això, quan incorpora el cos, observa que per l'apartament hi ha objectes que la seva parella mai hauria deixat: les claus del cotxe, la bossa... Amb una sensació creixent d'inquietud, s'aixeca i la busca per tot l'apartament, cridant el seu nom. La cuina, el bany, la sala d'estar, tot està buit. Decideix trucar-li al mòbil, però no hi ha resposta.

Després de dutxar-se ràpidament i vestir-se, es prepara ràpidament un cafè. Mentre espera que l'aigua bulli, mira per la finestra. El seu cap no deixa de pensar en on pot estar l'Ona. La nit anterior havia treballat fins tard i l'Adrià se n'havia anat a dormir abans que tornés.

Decideix sortir i buscar-la pel barri. Surt de l'apartament, baixa les escales ràpidament i travessa el carrer fins al supermercat on sap que ella sol anar. Quan entra, veu en Marc, el caixer, col·locant productes a les prestatgeries.

— Marc, has vist l'Ona aquest matí? —pregunta l'Adrià amb veu tensa.

— No, no l'he vist avui. Ahir al vespre sí, però. Va venir a comprar i semblava una mica nerviosa. Per què? Tot bé?

— No, no sé on està.

— Uf, ho sento. Si ve, et diré alguna cosa, d'acord?

— Gràcies, Marc.

L'Adrià surt del supermercat, encara més preocupat. Entra a l'edifici, i, quan arriba al seu pis, es fixa en un detall. El pany de la porta mostra unes marques inusuals, que fan pensar que algú l'ha intentat forçar. En aquest moment, quan ja s'apropen les dotze del migdia, decideix trucar a la policia. Per tranquil·litzar-se una mica, s'asseu al sofà, encén la televisió i espera l'arribada dels agents. Al cap d'una mica menys d'una hora, sona el timbre de casa. Decideix baixar les escales a rebre els agents, així els acompanya a l'apartament i s'assegura que no intentin pujar amb l'ascensor espatllat. Obre la porta i veu dos homes corpulents vestits amb l'uniforme de la policia. Mentre els acompanya per les escales, veu la seva veïna Anna que està baixant. Ella s'atura un instant i els observa amb preocupació. Tot i això, l'Adrià es limita a fer-li un gest per a saludar-la, el qual és retornat per l'Anna. 

Quan arriben a l'apartament l'Adrià explica la situació als agents. Després d'una llarga conversa, els agents l'intenten tranquil·litzar.

— Iniciarem una investigació. Tot i això, no es preocupi, tan sols ha estat desapareguda un dia. L'únic fet preocupant són les marques a la porta, tot i que poden no tenir a veure amb la situació i ser un intent de robatori aïllat. Li recomano preguntar als seus veïns per saber si els ha passat alguna cosa similar.

Un cop els agents han marxat, l'Adrià es queda al pis, incapaç de concentrar-se en res. La seva ment no para de pensar en les pitjors possibilitats: algú haurà entrat a l'apartament de nit? Li haurà passat alguna cosa greu a l'Ona? Seguint la recomanació dels agents, decideix fer una trucada al seu veí més proper, sense obtenir cap mena de pista que l'ajudi a entendre la situació. Cap al vespre, decideix passar a l'acció i trucar als seus veïns per a trobar respostes.