Lliure

Caravana o casa amb luxe?

totes juntes van sortir de la cambra petita i de seguida tornaren a està a l'habitació. No hi havia ningú, per això els hi va donar més confiansa per què ningú sapigués a on havien anat.

La Riley, la professora de les nenes, els hi va proposar si demà volien anar d'excursió a les fires.

Tots hi estaren d'acord. I així va ser l'andemà estaven tots a les fires. Hi havia gent gran, gente jove, gent petita... Després del discurs de la senyoreta Riley les nenes s'en van anar a l'atrecció més forta i més llarga, que en diuen. La Marta, va anar amb l'Ingrid, i la Mar amb la Laia. Durant el viatge la Marta i l'Igrid havien anat amb les mans apunt de tocar el cel. Mentre que la Laia i la Mar s'ho passaven bé amb les mans agafades a la barra de ferro. Al baixar l'Ingrid i la Marta van arar a comprar un núbol de sucre, i elles tan atrevides van anar a xaferdejar les camionetes de les fires.

Hi havia una senyora molt gran que estava ajeguda a una cadira sense calitat. De seguida va anar-hi un home vell, que devia ser el seu espós. La veritat és que no es queien gaire bé. L'home era antipàtic, en canvi la dona era simpàtica. Després de que l'home amanacés a la dona, ell decidit s'en va anar amb una paquet de cartró mig obert. La Marta s'hi va acostar i l'Ingrid la va segui.

-Bon dia senyora, que li passa algu?- va dir la Marta responsablament amb un to de senyora amable.

-No tranquila, deixa-ho està, però gràcies per preguntar.- contestà la senyora amablament amb una rialleta d'orella a orella.

-D'acord, així dons, qui era aquelll home tan, tan ...- va dir l'Ingrid.

- Si si aquell home, ja us debeu pensar qui és no? és el meu espós, paseu a la meva casa i en parlem si voleu...

-D'acord!

Varen entrar a una carabana, les nenes es van extranyir però ja suposaben que seria una carabana, es van extranyir per la riquesa per l'olor que deixava anar aquella carabana, per la neteja...

- Aquell home és el pallasso principal. Davan d'aquells infants la seva cara es canvia que quan està a casa. Espero que pugui confiar amb vusaltres dues... Per cert a on estudieu?

-Estudiem al internat de les afores d'aquest poble.

-Enserio??!!- va dir amb un to diferent.

-si

-bueno, jo també estudiava aquell internat, amb la senyora Carme, que a hores d'ara és directora, jo també havia estat directora amb ella, però... és una història mooolt llarga.