Lliure

El llibre, i la sala amagada

L'Ingrid i la Marta, varen anar a comprar la segona part de Puck. S'escaparen i deixaren a la Laia i a la Mar impressionades. Ningú les va veure, i ho tingueren fàcil gràcies a la Laia i a la Mar que distreien a la directora. Van arribar no molt netes. La Marta i l'Ingrid es van trovar a una noia llegint, era jove. La Marta preguntà si tenien la segona part de la Puck. I ella va afirmar amb un gest positiu amb el cap.

La noia els hi donar el llibre. I és que la noia llegia la part tres de la Puck.

L'Ingrid i la Marta s'en van anar satisfetes de la seva compra. En tornar en canvi, va ser bastant complicat. La senyora del menjador les estava mirant amb cara pensativa, i ella sorti a anar-les a esperar.

- Noietes, que feu per aqui voltant?

- Voliem anar a comprar la segona part de la Puck, un llibre, si vols li ensenyo la primera part, la veritat que es trova molt interessant quan...- li contestà la Marta.

- I vos sabeu que no pudeu marxar del internat no?

- Si.- contestà L'Ingrid.

- Farem un tracte jo no li dire a la senyora directora però tu m'hauràs de deixar la primera part de la Puck.

- D'acord!- contestaren les noies.

La Marta no savia perquè el volia, però li va fer cas. En arribar la Marta li portà el llibre a la senyora del menjador, que se la veia contenta de tenir la primera part de la Puck a les mans.

Després de sopar sopa i rap, totes s'en van anar a dormir. La Marta no tenia son, contemplava des de la finestra els camps verds, que en aquell moment es veien foscos, però alhora clars, gràcies a la lluna plena que semblava que tocava els camps i les muntanyes.

La Marta després d'un bon rato s'inclinà a una altre banda. Es fixà que hi havia un quadrat petit sobresaltat amb una linia grisa que a penes es podia reseguir. La Marta s'acostà i apretà amb força el troç de paret petit. Es va obrir, hi havia un passadis molt llarg, i brut. La Mata s'encaminà de quatre grapes i segui el camí fins que va arribar a una sala bella i vella, bruta, però es veia que allí fa molts anys i debien celebrar moltes festes. Hi havia una lampra d'espelmes fosses. El sostre era molt alt, s'emblava un cel infinit. No podia creure que allí hi hagués una sala tan bella amb tanta pols. També hi lluia una taula rodona i també allargada, amb sis cadires vermelles i un ram de flors el mig que no s'aguantava dret, estava ja podrit i no es podia determinar el color de les flors.