Lliure

Atrevida

En acabar, les nenes m'ensenyaren allà on manjeriem. Era un menjador gran, per tots el nivells. Hi havien 4 finestres lluny de la porta d'entrada. No hi havia ningú, i es sentia un silencia carragós. La Marta va decidir parlar, o tans sols tallar aquell silenci tan incòmode.

- Aqui serà a on menjarem, oi?

- Si.- li va respondre la Mar.

- Aqui us deixen llegir?- va preguntar la Marta encuriosida.

- Depén del lloc i del moment.- va dir l'Ingrid.

- Jo he portat un llibre, que s'anomena Puck.

-De segur que no l'acabaràs durant el llarg curs.- opinà la Laia.

- Clar que si, no exageris, Laia!- li va escridasà amablament l'Ingrid.

Quan acabaren de visitar l'internat, van anar directe a l'habitació. La Laia explicà que feia poc que havien canviat les habitacións, no tenim lloc fixe ni un llit per cadascu.

La Marta opinà que ara que teniem temps podiem arreglar l'habitació i decidir quin llit pertnyia a cadascú.

Totes hi van estari d'acord.

A la Marta li tocà un llit que estava situat al costat de la finestra, on ella hi podia veure el blau del cel i els camps verda que mai s'acabaven. Teniem dos armaris molt grans, que la Marta compartia amb l'Ingrid.

Quan acabaren anaren al menjador, on ja tothom estava assentat a una cadira marrona. La senyoreta del menjador amablament, ( tal com havien dit les nenes ) li ensenyà a on s'assentaria per menjar. Li tocà al costat d'un nen alt i ros, i d'una nena baixa i castanya. No li va tocar anar amb les nenes. S'he sentia preocupada. La Marta es presentà i la veritat, tothom era molt amable.

Quan les nenes acabaren van anar a l'habitació, tothom es va posar a estudiar. La Marta en canvi no tenia quadern per estudiar, però si un llibre de la Puck. La Marta es va posar a llegir, però al cap de mitja hora amb interrucións el va acabar.

- Ooh.- de sobte va dir la Marta negativament.

- Què et pasa?.- va dir somrrient l'Ingrid, que ja estava de peus, segons ella ja havia acabat.

-S'ha acabat la novel·la.- diguè la Marta tristament.

L'Ingrid va fer una ganyota de tristesa. La Marta digué amosionadament: Anirè a comprar un llibre!

- Estàs boja Marta.- Va dir la Mar

- Nenes us enrracordeu que ja fa temps teniem una tarja per anar a qualsevol botiga compran gratis?- va dir l'Ingrid.

- Si, però això ja en fa molt de temps!- va respondre la Laia.

- A més les vam haver de llençar.

- Et deixarè la meva, me la vaig guardar i ningú s'en va adonar.- va dir l'Iingrid, tota decidida. I al cap d'un moment l'Ingrid li donà a la Marta.

La Marta no semblava gens espantada.

- Perfecte m'escaparè amb l'Ingrid, això si et va bé.- Li va dir tot decidida la Marta.