Somriu per a mi princesa

Sorpresa rere sorpresa

  Al sortir de l'edifici, vam anar cap al centre del barri on es trobava el gran eix comercial de la ciutat, era l'avantatge de tenir l'escola al centre i, a més a més, viure a aquella zona.

Una passejada en silenci. No hi havia gaire gent pels carrers, no era pas un bon dia per sortir a passejar. Estàvem a prop de la meva cafeteria preferida, estàvem a dues travessies d'aquesta.
I com sovint i malauradament em passava, no podia tenir una tarda tranquil·la.

Ella surt de la cafeteria del costat de la que nosaltres ens dirigíem tranquil·lament.

Hola Dana— dic intentant somriure, tot i que no ho aconsegueixo i em fixo en què únicament he deixat anar una ganyota molt peculiar.

Hola Kyle!— crida ella i se li llença a sobre sense immutar-se pas de la meva salutació.
De què es coneixen?

Hola Dana— diu intentant separar-se d'ella, però només aconsegueix que caiguin a sobre el terra humit i ella a sobre d'ell, aprofita i li fa un petó als llavis apassionat i sense aturar-se e pensar on es troba, cap del dos s'atura.

Ets...— dic recordant com en Kyle escoltava les meves queixes constants sobre ella— No m'ho esperava de tu—surto corrents en direcció al parc, en Raul em segueix i en Murray també.
Lisi para—crida en Raul.

Va guapa, no corris tant que no estic en forma—diu en Murray esgotat aturant-se a uns quants metres d'en Raul.

Sec a un banc enfront del petit estany i miro els ànecs nedar, cada un seu a un costat meu.
Perdó, no sé que m'ha passat... O sigui... Vull dir, m'és absolutament igual que us enrotlleu amb aquella o amb l'altre o fins i tot que ho porteu al següent nivell, però no podia escollir a una altra que no fos la Dana?—dic enfadada—Sap que la detesto, ha escoltat milers de vegades totes les parides que m'ha fet, ha sentit milions de vegades les meves llàgrimes per culpa d'ella i va i em fa això, és increïble— opino.

Hey, ja està bonica— em diu en Murray abraçant-me.

No t'hi capfiquis—diu en Raul.

Jo... nois ho sento, però necessito estar sola o almenys posar algunes idees en clar, em sap greu però me'n vaig a casa—dic mirant-los i somrient lleugerament demanant perdó amb aquest somriure.

T'acompanyem, s'està fent fosc i és perillós, apropem-nos a buscar un cafè o alguna cosa calenta al Starbucks— diu en Raul apropant-me la seva mà per aixecar-me, l'agafo i m'aixeco— Havíem vingut per això no?— pregunta i els dos somriem.

Anem els tres caminant cap a la cafeteria. De seguida ens porten la comanda, jo demano una xocolata amb caramel i els nois un capuccino cada un, els tres caminem i riem pel carrer fins arribar a casa meva, m'acomiado amb dos petons a cadascun i entro a l'ascensor, en arribar a casa truco a l'Èlia, la necessito més que a ningú. Ella al quart bip respon.

Si?— diu ella alegrement com sempre.

Hola Èlia estes fent alguna cosa important?— li pregunto jo de pressa.

No, estic sola a casa. Que passa?—diu ella amb preocupació.

Necessito que vinguis a casa si pots, és molt urgent—dic amb nerviosisme.

De seguida vinc, t'importaria pas que em quedés a casa teva? Els meus pares estan fora treballant i estaré sola i la Charlotte m'ha dit que tenen convidats a casa i no puc anar-hi —diu ella tímida.

Oi tant! Porta el que necessitis t'espero.— li dic somrient—Adéu.

Adéu— diu ella i pengem alhora.

Al cap d'una mitja hora, ella entra per la porta i m'abraça mentre tira la bossa a terra. Li explico el que em passa, el que ha passat fa una estona i lo del meu avi.