Records

175 14 3
                                    

El següent dia va passar tranquil, a primera hora en Josh em va preguntar si aquella a la tarda podíem quedar i jo vaig dir que si, però a casa de la meva àvia, que era molt gran hi havia espai de sobres per treballar, a més a més hi havia tranquil·litat, a casa d'ell estarien les seves dues germanes petites i la seva germana gran les petites es deien Valèria i Silvy i la gran es deia Charlotte, definitivament anar a casa meva era la millor opció. Així que el dia va passar amb tranquil·litat tot i seure amb ell, no em va molestar, parlàvem el just, alguna broma, i res més en tot el dia. A les cinc per això em va esperar per sortir amb mi i vam baixar per les escales vaig deixar les claus de classe a la caixa, era la delegada i responsable per tant de l'alumnat i de les coses de classe, en arribar a baix em vaig acomiadar de la Paula i vaig marxar amb en Josh carrer a dalt.
On vius- em pregunta
Veus aquest edifici blanc tan modern? -li pregunto, estava un carrer més amunt d'on ens trobàvem
Sí - diu
Doncs allà, el sobre àtic, un dúplex amb pati- responc - a la primera planta està la cuina, el menjador, la sala d'estar i l'habitació de l'Àvia amb el seu bany i diguem-ne que la segona planta és meva, hi ha la meva habitació, l'estudi, el meu bany i bé un vestidor i per acabar la porta al pati privat nostre únicament.
Guauu- diu ell al·lucinat.
Bé ja hem arribat dic mentre trec les claus de la bossa i obro la porta.
Vine, cap aquí està l'ascensor - dic, entrem i pitjo la tecla on posa senyora Atwood i Lisa Atwood, l'ascensor puja de pressa, i les portes s'obren al rebedor exteriror de casa on hi ha una altre porta que obro amb una altre clau i en entrar vec a l'Àvia creuant pel davant de seguida ve a dir-nos hola per sorpresa d'ella es troba amb en Josh el saluda i li dic a ella que anem a l'estudi i li demano que ens porti el berenar i doncs dic.
Josh t'agraden les magdalenes? - li pregunto, no respon - Josh - li dic mentre moc una mà davant els seus ulls.
Si perdó que deies?- diu despistat.
T'he preguntat si t'agraden les magdalenes- li repeteixo.
O si - diu.
I el suc de taronja natural?- pregunto.
M'encanta però no fa falta que sigui natural-diu.
No és molèstia - diu la meva àvia - aneu ara us portaré al berenar a l'estudi.
Doncs agafo en Josh del braç abans de què es torni a quedar embovat i pugem les escales, entrem a la meva habitació i li dic que deixi la jaqueta i sortim anem carregats he agafat el material per fer el treball.
Sortim de l'habitació i el porto fins a l'estudi obro i ell diu.

Ala estàs segura que això és una casa i no és una mansió?- em pregunta i jo ric.

No és res, aquesta era la sala de ball de la mare,era ballarina, ho va ser fins als 38 però un dia va fer-se una lesió que li impediria ballar així que ho va deixar i es va dedicar a donar classes a les millors promeses joves, jo era una,però no crec que torni a ballar,la mare era la meva professora no he estat mai a una escola de dansa - dic amb els ulls cristal·litzats- ho sento- dic mentre unes llàgrimes cauen per les meves galtes de seguida les eixugo- no havia entrat aquí des del dia de la mort d'els pares i de la meva germana, em porta records el pare era policia però tenia els títols de pianista i em va ensenyar a tocar i a compondre, la mare era ballarina igual que l'àvia i bé aquest era el piano blanc del pare quan era jove, les barres de Balet que usava amb la mare, el parquet per ballar, el baül amb les sabatilles de ballet i aquell amb partitures, i l'armari ple de tratges de ballet i tratges de gales, les cadires i la taula eren d'un musical que es va interpretar a la ciutat fa molts anys el meu avi era escenògraf i abans que preguntis per les fotos la de dalt es el pare de jove amb la mare, la del costat som jo i la Melanie la meva germana, la de sota es la meva tia Liz, la que em va aficionar a l'hípica abans passava molt temps amb ella,encara no s'ha casat, és feliç soltera i a l'altra foto de dues persones muntant són la mare i el meu tiet James ell és músic i la tia Liz és escenògrafa i el resta bé ja coneixes a tots els de les fotos.
Gràcies per explicar-me això no feia falta - li vaig dir mentres ell posava la seva mà sobre el meu ombro.
Tranquil no és res he pensat que per fer un treball original podem fer ...
Hola nois aquí està el berenar-diu l'àvia
Gràcies senyora Atwood-diu en Josh
Res de senyora Josh, com tothom, Meri- diu alegre l'àvia
D'acord Meri- diu en Josh
Gràcies iaia- li dic i em tapo la boca amb la mà - vull dir àvia - dic seria.
Reina no et preocupis, em pots dir així, sempre ho has fet - diu l'Àvia preocupada.
No és per tu, és per la Melanie- li dic.
Ja no s'hi pot fer res a això -em diu- ara és el passat i t'espera un bonic futur.
Gràcies - i forço un somriure la iaia marxa i doncs comença la desaparició em passo les mans pel cabell en Josh se m'apropa i m'abraça de seguida jo també l'abraço.
Gràcies, comencem,bé la idea era ... A veure tothom farà una presentació sobre un tema com la pobresa l'economia, però jo tinc una idea millor, la música- dic - si se que és un tema extens però mira he pensat, aquest trimestre podríem fer les partitures que interpretaríem i una maqueta d'un teatre amb tots els músics i els ballarins explicar les funcions de cadascú i explicaré el ballet que ho hagués representat - dic emocionada.
Ala és molt bona idea però jo no se molt de ballets de música si- em diu.
Ah si? No ho sabia- dic.
Hi ha moltes coses que no saps de mi- em diu imitant la meva veu,li vaig dir aquella frase i riem
Bé anem al piano i comencem- dic somrient - crec que tinc una idea podríem fer unes versions de cançons que existeixin i he pensat en un duet i després en una grupal també crec que podríem fer una versió del duet de la pel·lícula "Camp rock" de la cançó que canten ella i ell al final de la pel·lícula.
Em sembla perfecte - diu- this is real, this is me I'm exactly where I'm supposed to be now - canta
Gone let the light, shine on me- dic jo
Now I met who I am there's no real too hold it in no more hiding who I want to be this is me- vam cantar els dos mentre jo tocava el piano i ens vam mirar i vam somriure i doncs vam començar a berenar.
Vols quedar-te a sopar? - vaig dir-li.
Sí, si em concedeixes un vals- em diu.
Quina d'idees més rares que tens - em planta la ma a la cintura malament i ric.
A sí? Així que la petita Lisa te pessigolles - va dir em veu seductora mentre s'apropava a mi i jo m'allunyava d'ell.
No si us plau - vaig dir mentre caminava enredera i ell em seguia i de cop pum xoco contra la paret
No tens escapatòria- em diu-acorralant- me.

Somriu per a mi princesaTempat cerita menjadi hidup. Temukan sekarang