Equitació

162 12 4
                                    

I de cop noto que algú m'agafa el braç

On vas?- em va preguntar amb to insolent en Josh- havíem quedat.

Ostres és veritat, no ho recordava - dic preocupada.

On vas?- em va tornar a preguntar

Voldràs dir on anava. No havíem quedat a les 6?- dic esperant resposta en veure que no la revo afegeixo - bé, de totes maneres com abans comencem abans acabem.

On anaves?- em repeteix

Oi! Que plasta nen- li dic- anava a l'hípica a veure el meu cavall- li dic.

No savia que muntaves- em diu

No saps res de mi - li vaig dir

Però podríem coneixerns- em diu

Si clar- em ric - tu que et passes tot el dia amb les Barbies i els Kens- de seguida me'n penedeixo del que he dit i dic - ho sento.

Ens dieu així-so pren de broma- tens raó ho semblem una mica però òbviament jo sóc el Ken dominant sóc el més guapo

Oi tant - dic irònicament - ets massa cregut, bé parem de barallar-no's i anem cap a casa de la meva àvia

No anem a l'hípica, vull veure el teu cavall- em va contestar

Està a fora de la ciutat-dic

Es igual anem, en serio, em fa il·lusió, jo en se una mica de cavalls el meu avi tenia un ranxo.-em diu

Ala que guai!!!, jo sempre he volgut tindre'n un però els pares em diuen -de seguida em poso pàl·lida i dic- vull dir, em deien...- miro cap a baix- que era massa responsabilitat i que tindre'l en uns estables era més segur.

Tenien raó, bé agafem el tren o no?- em diu un altre cop amb la seva xuleria.

Clar- em torno a posar tensa, el més fort de tot això, és que no se el perquè- cap aquí - i senyalo el camí

Passem els bitllets per la màquina que els cobra doncs sento que em sona el mòbil el trec i li demano al meu acompanyant que em segueixi el guio pels passadissos mentre responc a la trucada.

Sí? Marc?- pregunto en Josh em mira amb una cara estranya i em pregunta movent els llavis qui és i no li contesto.

TRUCADA TELEFÒNICA:

Si Marc?- li vaig preguntar

Hola Lisa- em va dir ell amablement com sempre

Hola perdona per no saludar-te és que diguem-ne que estic una mica estressada.- vaig dir mentre reia nerviosament.

Que és aquest xivarri?- pregunta

Estic a l'estació, ara anava cap allà- li responc

Perfecte perquè la classe de demà de salts haurà de ser avui- em diu ell seriament

O que bé- dic intentant mostrar il·lusió, no em ve de gust avui

I aquest to? sempre t'alegres d'aquestes classes- pregunta ell

Sí però es que avui no vinc sola- responc una mica avergonyida

I això?- diu estranyat

Es que se m'havia oblidat que havia quedat amb un company de classe per fer un treball i m'ha dit que si volia, m'acompanyava, i jo en el moment no hi he trobat pega, per això ve, t'es igual oi si es queda a mirar?- vaig dir

Oi tan preciosa a una de les millors amazones no li negaré això- em va dir ell carinyosament, em tractava com si fos la seva neboda a mi i a tots

Somriu per a mi princesaDonde viven las historias. Descúbrelo ahora