Somriu per a mi princesa

Arbre genealògic

Eren les vuit menys vint i com sempre baixava cap a l'escola en arribar allà ja estaven molts dels meus companys parlant jo vaig saludar i no vaig parlar més fins que va entrar la professora de matemàtiques per la porta i vaig haver de saludar-la de seguida doncs vaig haver de respondre un parell de preguntes i en silenci transcorria el temps a la següent hora que era d'estudi no vaig obrir la boca però després va arribar l'hora de català la meva professora entrava per la porta i va explicar-nos que avui treballaríem els arbres Genealògics jo vaig deixar anar un sospir però si s'havia de fer es feia . Per mala sort la professora em va demanar sortir a la pissarra al final de la classe per dibuixar el meu a la pissarra , em vaig col·locar davant de l'enorme pissarra i vaig agafar un guix amb el qual amb la mà tremolosa vaig anar escrivint els noms i traçant fletxes fins que va arribar el torn dels meus pares allà ja no vaig poder em vaig posar a plorar i tothom em mirava estava clar que ningú havia vista a les notícies l'accident la professora va xiuxiuejar un soc burra no recordava el que m'havia passat ,em moria de vergonya vaig sortir de la classe i vaig anar als lavabos de noies i mi vaig tancar vaig plorar sola prop d'uns cinc minuts i quan ja estava més tranquil·la vaig sortir del lavabo em vaig rentar la cara i vaig avançar fins a la porta de la classe vaig trucar suaument i vaig entrar encara tenia la cara una mica vermella i els ulls plorosos la professora se'm va apropar i em va abraçar i a cau d'orella em va dir que ho sentia molt per no haver-se'n recordat jo li vaig dir que no es preocupes doncs ella em va preguntar si ho volia dir a la classe i jo vaig contestar en veu alta que si havien de saber el perquè del meu comportament em vaig posar davant de la classe i vaig dir textualment aquestes paraules:

Segurament tots vau sentir a dir que divendres va haver-hi un gran accident en una carretera de xoc frontal on van morir tres dels quatre ocupants del turisme que anava conduint cap a casa seva ,doncs bé , el...el.. el que no sabeu és que ...que ...que - vaig deixar anar un sospir i vaig dir-me a mi mateixa que em tranquil·litzés- era la meva família la que anava en aquell cotxe ,sóc la supervivent de l'accident- vaig deixarà anar de pressa i doncs vaig sortir de classe i vaig apollarme a la paret per respirar em faltava aire vaig inspirar i expirar vàries vegades la Profe va sortir per preguntar-me com estava i per dir-me que havia estat molt valenta per dir-ho així vam entrar les dos a la classe suposo que la profe els hi havia dit a tots que no preguntessin perquè ningú em va dir res no vaig acabar l'arbre genealògic perquè d'aquí a uns dies havia de fer una exposició sobre aquell treball de llengua que hem suposaria un suplici al cap d'uns dies. Al migdia vaig anar a dinar a casa de l'àvia i com cada migdia des de feia un any la meva millor amiga la Paula em va vindre a buscar tan sols veurem em va abraçar i em va dir que li sabia molt greu el que m'havia passat i que la seva casa era sempre oberta per a mi, doncs jo li vaig explicar exactament com havia succeït tot I que ara viuria a casa de la meva àvia em va tornar a abraçar i em va animar una mica quan va dir que ara a la tarda penjarien les llistes amb els noms de les persones amb qui actuaríem tenia ganes de conèixer els diferents grups dels quals formaria part.