El megàfon va tornar a sonar: per causa d'un error tècnic, la porta principal no es pot obrir, però intentarem arreglar-la. Mantingueu la calma, i intenteu dirigir-vos al riu sense cremar-vos. Bona sort.
En Roc i tots els participants que estaven reunits al voltant de la porta, van apretar a córrer cap al riu, quan van veure davant seu un arbre tot cobert de flames que els hi barrava el pas. Van tirar enrere, i van provar d'anar per un altre camí, però estava igual de cremat que l'altre. Al final van trobar un camí que no estava del tot incendiat, i que s'hi podia passar escalant un arbre, i anant a l'altra banda. L'arbre, tenia poques branques, per tant, l'ascens era més difícil. En Roc, va ser el quart en començar a pujar per l'arbre. L'escalada anava vé, tothom ja s'estava enfilant a l'arbre però tot d'una les flames van arribar al peu de l'arbre, i començaven a pujar arbre amunt. Això va fer que els escaladors es posessin més nerviosos. Tot d'una, es va sentir el soroll d'una branca trencant-se, i un noi caient arbre avall. El pobre noi, va estar apunt de cremar-se, però per sort, va aconseguir donar una patada a l'arbre i es va desviar del tràfic final que li esperava a les flames, i després, va fer un salt monumental, i va tornar a pujar a l'arbre, i pels pèls que no es crema. Quan tothom va haver arribat a dalt de l'arbre, les flames els estaven a punt d'arribar i cremar-los.
- l'única solució és saltar des d'aquí- va dir en Roc.
- si home, i de pas ens trenquem la crisma, no et fot?- li va contestar el que havia fet el salt.
- escolta, si et vols quedar aquí dalt i socarrimar-te endavant, que no t'ho negaré pas, però jo aquí dalt no m'hi quedo!- va dir enfurismat en Roc - adéu-
En Roc va saltar. La caiguda va ser molt ràpida. Quan en Roc va impactar contra el terra, va notar un fort dolor a la cama esquerra, no es podia aixecar. Els que estaven a dalt de l'arbre dubtaben de si saltaven o no, però al final, uns quants van decidir saltar, però uns altres van decidir quedar-se allà dalt. En aquell moment, en Roc es va adonar que no havia vist a en Tom des de feia una bona estona, no l'havia vist des de que havien parlat a aquell arbre. Ara era igual, lo important era arribar al riu i sobreviure per matar a l'assassí de les monedes d'un cèntim. En Roc i els altres que havien saltat, intentaven arribar al riu. Els hi costava molt respirar a causa del fum. Tot d'una, es van sentir uns crits darrere seu: eren els que havien decidit quedar-se a l'arbre, que s'estaven cremant.
En Roc i els altres, van aconseguir arribar al riu. Allà, hi havia en Tom i uns altres nois i noies que no havien aconseguit arribar a la porta. Estaven reunits en un cercle. Semblava que llegissin alguna cosa. En Tom li va preguntar a en Roc:
- que us heu fet, que us arrossegueu com uns moribunds?
- calla d'una vegada!- va cridar en Roc enfadat
- aquest no és el tema que ens preocupa, mira quina "bonica" carta que hem rebut.
En Roc va llegir la carta, i es va quedar glaçat. La carta deia:
Hola futurs policies difunts, com que sé que morireu cremats, i que us refugiarieu al riu, per allargar les vosres insípides i prescindibles vides, m'he pres la molèstia de deixar-vos una carta per explicar-vos perquè us vull matar. Sóc un assassí, (crec que ja ho heu suposat) que mato a la gent per plaer i m'he escapat dos vegades de la presó. L'últim que vaig matar era un pobre noi d'uns 25 anys que crec que es deia Jonathan. Tinc una peculiaritat que em diferencia dels altres assassins: mato amb monedes d'un cèntim. Us vull matar per què no vull que hi hagin policies en tot el món, per això també tinc planejats altres atemptats contra proves d'ascens a policies.
PD: espero que us agradi la carn rostida, perquè morireu rostits com la carn.
L'assassí de monedes d'un cèntim
