Recordo quan eren els nostres dies, quan tots dos érem feliços, quan et vaig escriure aquella carta tant bonica i vaig fer que t'enamoressis més de mi.
Aquells dies que mai més tornaran a ser nostres, aquell record perdut en la distància; com les ombres que s'esfumen en veure la llum del sol.
Els meus dies s'acaben i ja no vols saber res més de mi, em vols veure morta i això és el que faré, donar-te el que vols; per a que estiguis feliç, que és el que vull.
Perquè la teva alegria és la meva felicitat, el meu somriure, sóc jo. I ara t'he destrossat, i et tornaré el favor retornant-te-la.
Així que com a última voluntat et donaré una carta, la última. Una carta que veuràs quan ja estigui morta, i tu feliç.
YOU ARE READING
Cartes Cremades
RomanceL'Arnau i la Júlia són amics de la infància, estan sempre junts; fins que ell s'enamora i ella sap que morirà.
