Aquelles paraules del Dr. Peraforta em van glaçar la sang, no entenia res. No entenia la seva severa mirada, que mirava directament als meus ulls que coneixien una part de mi que jo mateixa desconeixia. No entenia què estava passant.
En aquell moment el doctor es va remoure dins la seva cadira amb un aire de preocupació i va començar a dictar el que seria la meva sentència:
- Mira Júlia, primer de tot, no volem que t'espantis. Quan eres petita ja vas nèixer tenint un càncer de pulmó, degut una anomalia durant l'embaràs de la teva mare. Em segueixes? - ho va dir a poc a poc, perquè el seguís.
- Em vau dir que el càncer de pulmó el vaig tenir quan tenia 5 anys, no quan vaig nèixer.
- Doncs bé, això té una explicació. Ho vam dir perquè al ser petita i amb un càncer tant greu, vam decidir provar un nou sistema de congelació que s'estava treballant quan vas nèixer; consistia en congelar el teu cos de manera que el teu metabolisme deixés de funcionar, però que no morissis. Vas ser una de les primeres persones en provar-ho, i una de les poques en sobreviure-hi . Vas estar 4 anys congelada, fins que vam trobar un donant. Als 4 anys et vam fer el primer transplant i, el teu cos no el va acceptar. I finalment quan en vas fer 5, et vam poder operar una altra vegada i aquesta vegada el teu cos el va acceptar. Em segueixes?
- I què té a veure això amb aquest possible càncer de pit?
- La cosa és que el teu donant va ser la teva pròpia mare, que va morir per a tu. A la teva família biològica tens antecedents de nombrosos càncers de pits.
En aquell moment el meu cap donava mil voltes, no entenia absolutament res, fins que la meva mare va tallar aquella tensió:
- Doctor, encara no sabia que és adoptada.
YOU ARE READING
Cartes Cremades
RomanceL'Arnau i la Júlia són amics de la infància, estan sempre junts; fins que ell s'enamora i ella sap que morirà.
