Cartes Cremades

No ho sé

Va sonar el millor timbre de la història, el que indica que l'has classes s'han acabat.

L' Arnau i jo vam sortir de l'institut i com que era divendres voliem anar a una cafeteria que van obrir al costat feia poc. Com de costum, la gent ens mirava perquè es pensaven que estàvem junts, pobrets.

Una vegada allà i havent demanat el que voliem, va ser el moment de posarnos seriosos i pensar en el que tenia.

- Però a veure Júlia, tu què tens? - ho va dir amb la boca plena de patates fregides.

- Mmm... No ho sé.

- Però si t'ho debien dir fa un mes, no? - aquesta vegada ho va dir una mica més preocupat.

- Ja t'he dit mil vegades que encara m'han de fer les proves, de fet, demà tinc la primera.

- I... quan pensaves dir-m'ho? - sempre, quan diu això, és perque està realment molest.

- Mira Arnau, ja sé que ets el meu millor amic i tot... però no et vull atabalar gaire amb això. És cosa meva el que tingui o no i penso explicar-te les coses de debò, pero només les que cregui convenients...

- També trobaves convenient dir-me que pots patir una mena de càncer o el que sigui i no dir-m'ho? O dir-m'ho mesos més tard? - començava a alçar el to de veu més del compte.

- Arnau, i si no és res? Hagués sigut una tonteria dir-t'ho o no.

- I què? M'ho has d'explicar TOT!

- Perdona? No tinc l'obligació d'explicar-te res si no em dóna la gana!

Dit això, ell va agafar i va marxar enfadat, la veritat és que no tenia ni idea de perquè s'havia posat d'aquesta manera tant de sobte. Quan va arribar cap a la porta de la cafeteria vaig anar corrents darrere seu, no m'agradava enfadarme amb ell, ni amb ell ni amb ningú.

Quan vaig sortir a fora el pàrquing ell estava una mica lluny, l'únic que podia fer era cridar.

- ES POT SABER PERQUÈ ET POSES TANT A LA DEFENSIVA? EM SÉ CUIDAR SOLA I NO NECESSITO QUE EM FACIS DE PAPA CADA DOS PER TRES! NI DE QUE T'HO HAGI D'EXPLICAR TOT SI NO VULL!

Dit això ell va frenar, es va girar i va venir cap a mi, no corrents però si caminant lleugerament i amb la cara tensa. Una vegada va arribar a mi va dir:

- Perquè t'estimo. Fa anys que vetllo per tu Júlia, anys, i tu no te n'has adonat de res. Si em preocupo per tu és perquè t'estimo, si ho vull saber tot de tu és perquè et vull ajudar en tot i protegir-te encara que sigui d'una mosca. Tot el que faig per a tu és perquè t'estimo, però no com tu et penses, t'estimo com a una parella.