LA VIDA ES RARA

COMENCEM

Saps aquells dies que et lleves i dius "avui serà un gran dia" - una merda.
Em vaig llevar a les 8.45, l'últim bus l'havia perdut. Vaig baixar les escales, no hi havia ningú,la meva germana estava amb el seu nòvio a l'habitació.
Amb tota la calma del món vai esmorzar un got de llet amb els cereals que em va portar el meu Tiet d'Ashford. Després de preparar-me, vaig agafar uns pantalons trencats dels genolls i una dessuadora adidas de color vermell amb les converse noves de color blanc. Em vaig pentinar el cabell amb el raspall i amb molta cura em vaig fer la ratlla de dalt, amb el nou maquillatge que em va comprar la abu pels meus 15. Vaig baixar les escales per agafar la bossa i vaig dir adéu, com si esperés que algú em respongués. Vaig arribar a la parada i per sort el bus de 8.45 havia tornat a passar. Durant el viatge que eren 10 minuts vaig escoltar els Catarres.

Al arribar estàvem totes les meves amigues i jo, davant de la porta quan un profe (el profe més bo de l'Institut) ens va dir que aquell any ens barrejarien. Tenia una llista a les mans, jo i la Montse ens volíem morir, les altres li llepaven el cul al mestre dient-li que no podia ser. En això em referia a la merda de dia que començava en aquell moment.
Les dues hores del dilluns pel matí matemàtiques i socials es van passar de pressa, això va ser perquè tenia a la Martina al costat (està com una cabra). Els negatius que tenim entre les dues no els té ningú. Tot va acabar quan a la Martina la van fer fora de classe. I va sonar el timbre per anar a l'esbarjo.
Totes ens vam seure a parlar sobre el nostre preciós estiu, mentre menjàvem els entrepans fets per les nostres mares amb molt d'amor.
Totes les noies aquell estiu s'havien liat en algun noi del poble on estiuejaven. Menys la Laura que estava molt ocupada en entrenar per la copa cangur. I si, jo també em vaig liar, amb un noi de Tarragona que feia temps que ens coneixíem.
Les noies totes eufòriques explicaven els problemes que tenien, mentre jo em mirava a un tio que estava a l'arbre dret, amb una gorra del grup de música la Raíz, amb pantalons estrets i una camiseta bàsica. Òstia em vaig morir!!!! La Clàudia es va donar compte de que mirava al noi i va tallar la conversa de les noies per parlar del noi de l'arbre; deien que era nou a l'institut.
Així es va quedar amb el "noi de l'arbre", per sort va tocar el timbre on no es va sentir parlar més d'ell, però jo tenia molta curiositat per saber qui era.