LA VIDA ES RARA

M'AGRADA?

Després d'un més desde que es va morir l'abu.

Tot tornava a començar a ser com avans, vaig a l'institut i em relaciono amb les meus amics, així de simple.
També trovava a faltar molt a l'abu, però ja havia asumit que estar sempre trista no m'aportava res.
Apart de tot aixo el noi de l'arbre em va seguir parlant, però jo no li vaig contestar cap missatge. Era un diumenge a la tarde i ja havia acabat tots els deures de dilluns, i el vaig obrir:

Jo: Holaa

Ell: Hola bonica

Jo:  Sento haver sigut de borde amb tu fa uns dies per aquí.

Ell: No passa res, és normal no em coneixes.

Jo: Jajjajaj si és això.

Ell: Doncs te solució, si vols podem queda, ja que anem junts a francès....

Jo: bueno...

Ell: Si vols quedem dilluns al sortir de classe de Francès.

Jo: Ja parlarem

Ell: Pensat-ho bonica💘

Després d'aquesta conversa em vaig quedar pensant amb ell, en realitat el dia que ell em va mirar vaig sentir coses, ja se que vols he vist fisic, però sento com si tingues coses en comú.
I crec que si que quedaré en ell, tampoc perdo res.

En ficar-me el pijama i ferme la motxilla ja es van fer les 23:00, demà tenia que llevam a les 7 per dutxarme i no perdre el bus, així que vaig anar a dormir abans que la mare en digues coses per estar desperta en aquesta hora.

Eren les 7 i l'alarma sonava sense parar, la meva germana cridan em diu que l'apagui. M'also i vaig directa a la dutxa, on en passo més de 10 minuts cantan i ficanme el xampú. Al acabar de vestir-ne i de ordenar baixo a baix a esmorçar.
La Martina em truca perque no m'olvidi del treball de anglès a casa, sempre no fa, es la millor, no se que faria sense ella.
Era hora de marxar de casa i agafar el bus, el bus tarda...

Som dilluns ens toca francès a  primera hora això vol dir que veure al noi, en veritat estava nerviosa però no volia que ho notès.

Peeeeetonnnssssss😘💘