L'alarma del mòbil va sonar, i de nou, vaig mirar a la finestra. Els núvols de tempesta seguien aguaitant, el fort temporal de vent continuava alterant les onades, que aquest cop, trencaven molt bruscament.
El dia anterior, quan vaig tornar, no vaig gosar dir-li una sola paraula a la meva mare, i aquell nou dia, seguia sense voler-ho fer, no ho pensava fer.
Vaig mirar el mòbil per assegurar-me de l'hora. Les set i cinc minuts del matí. Aquell dilluns de principis de primavera em feia més mandra que qualsevol altre. Em vaig aixecar, amb prou feines podia obrir be els ulls, no se si era la força de la gravetat o la plorera del dia anterior que feia que les parpelles caiguessin cada dos per tres. Vaig obrir l'armari i vaig agafar el primer que vaig trobar, un jersei morat, uns texans qualsevols i em vaig posar les botes de cordons d'un color verd oliva. Vaig anar al lavabo i em vaig rentar la cara, em feia molta mandra respallar-me els cabells, finalment em vaig decantar per recollir-me'ls en una trena al costat. Vaig baixar a la cuina, on la meva mare m'havia preparat cuidadosament l'esmorzar. Jo, sense obrir la boca, vaig agafar un plàtan i, amb l'abric posat i la motxilla carregada a l'espatlla vaig sortir de casa.
Encara tenia massa recent tot allò de la carta, i, tot plegat, quin mal em feia esmorzar a l'aire lliure?
Vaig arribar a l'institut, em vaig dirigir cap a la taquilla, per agafar els llibres de la primera classe. Sobtadament una veu masculina, que em resultava d'allò més familiar, em saludava pel meu darrere... -Hola princesa!-
Aquella veu...
VOCÊ ESTÁ LENDO
Cada onada trencant...
Ficção AdolescentePerò hi havia una cosa que tampoc canviava en aquells passeigs de principis del març, que pasava des de feia un parell de setmanes i era molt extrany, però sincerament, d'allò mes agradable... Una historia d'amor entre dos adolescents plena d'obstac...
