Tot principi, té un final, L'Ainhoa i la Lidia, entren al institut, i allà canviarà tot la seva vida per complet, es coneixeran entre les dos, i coneixeran a altres persones, que els marcarà molt.
¡Ay! Esta imagen no sigue nuestras pautas de contenido. Para continuar la publicación, intente quitarla o subir otra.
Tot va començar un 14 de Setembre en aquesta petita sala, era el primer dia d'institut tots molt nerviosos, ens van reunir a tots els nens i nenes aquí, a la POLIVALENT.
Tots teniem por de que ens separessin dels nostres amics, però a dia de avui, això ja no importa, estem tots separats, i a més hem fet més amistats, hem conegut a molta més gent que ha significat molt per a nosaltres i ho segueix siguent, encara que a vegades les coses no vagin com han d'anar.
Encara recordem quan la directora pronunciava els nostres noms, a la classe que anàvem, i la tutora que teniem. Ens vam dirigir cap a la nostra classe 1rC (1.4), la nostra tutora, es diu Marta. Ella ens va dir que ens aviem de presentar. Poc a poquet ho anàrem fent , fins que vam sortir tots.
Les hores del pati, encara anàvem amb els amics de l'any passat, amb el pas del temps, l'Ainhoa, i jo vam començar a parlar, fins que vam agafar la màxima confiança entre nosaltres, ens ho dèiem tot i ens ajudàvem mútuament.
Passaven les setmanes, i anavem coneixent gent nova, però una en especial. És deia Sergi, era un nen repetidor, iperactiu, simpàtic, graciós, amb els ulls marrons, amb un tupé que el feia més alt, aquell que té idees de bomber, aquell que t'apolla quan estàs malament, aquell que quan et cau una llàgrima és el primer que et diu "A QUI HEM DE MATAR!", i milers i milers de coses que fa per tu dia a dia. La majoria de la gent deia que era mala influència, que no ens convenia, que fumava, però res d'això era veritat, i com no, nosaltres vam passar de la gent, i ens vam incorporar molt a ell.
Les hores de classe, es feien cada vegada més curtes, al seu costat. Estàvem els tres molt units, sempre quedàvem, ens posàvem en problemes, tot això afectava a les nostres notes, i van començar a baixar i a baixar.
Com que la gent parlava més del conte va arribar un punt on hi havien rumors de que la Lidia i en Sergi tenien algo. Aquella temporada la Lidia ho va passar molt malament, sempre intentava no plorar, tot i que a vegades li queia alguna llàgrima, no li agradava gens plorar en públic, ella, ho evitava, però, de vegades era una mica impossible.
