Els secrets del WhatsApp

El noi del WhatsApp

Portava mesos parlant amb ell per WhatsApp, tot i que anava amb mi a classe, no ens parlàvem a la vida real, només pel WhatsApp.

Per allà, parlàvem de coses íntimes, parlàvem sobre les coses que ens preocupaven, coses que ens encuriosien, coses que... Tot això pel WhatsApp, cara a cara res, a classe no hi havia ni un moment en que ens miréssim mútuament, ni un somriure, m'era impossible mirar-li als ulls.

Perdó, no m'he presentat. Em dic Laia i visc a Berlín, tinc 16 anys. Com podeu comprovar sóc una mica despistada, tinc el cap a molts llocs a l'hora, això a vegades és bo i d'altres és dolent, ja que per exemple, estic fent una cosa i pensant en què faré després, o algú m'està parlant i jo en realitat no l'estic escoltant, perquè estic pensant en què dec tindre per sopar, o...Tant és.

El meu pare és de Barcelona, de la Vila de Gràcia, i la meva mare és d'aquí, de Berlín, ciutat situada a Alemanya, sí, aquella del famós mur que van tombar, però que encara queden trossos pintats amb "graffitis" on els turistes s'hi van a fer fotografies com a record. On hi ha La porta de Brandenburg, una espècie d'arc de triomf amb uns cavalls a sobre, i molts altres llocs i monuments importants que no venen a conte.

Tinc un germà que es diu Marc i té 18 anys, com diu me mare, "Està en PLENA adolescència"; i una germana de 20 anys que es diu Marta. Sempre m'he preguntat per què em van posar Laia i no Mar o Mariona o Maria o Marloes o... Perquè els meus germans tenen els noms que comencen per la "M" i en canvi jo sóc l'ovella negra de la família, ja que el meu nom comença per la "L".

Tot i que no em costa gens fer amics i amigues, només tinc dues millors amigues, la Nina, un noia no massa prima, ni massa alta morena amb els ulls marrons i que sempre va amb una cua alta al cap; i l'Anne, una noia primeta alta amb el cabell negre com la nit i ondulat, amb uns ulls d'una barreja de tons de verds, marrons, i mel, impressionants. Les dues són molt simpàtiques, extravertides i estan igual de boges que jo, amb el bon sentit de la paraula. Les tres ens ho expliquem tot, i com ha de ser, ens tenim l'una a l'altre pel que ens calgui.

Aix! Que me'n oblidava, el noi aquell del que parlava al principi, es diu Pol, va a la meva classe, a 10º de l'escola "Schönnengarten", que vindria a ser una cosa semblant al 4t de la ESO a Catalunya.

Com deia al principi, fa uns mesos que el Pol i jo vam decidir que ens ho explicaríem tot, però tot, tot. I així va ser. Ens agradava preguntar-nos coses que ens encuriosien, com per exemple com es ser un noi o una noia, però sempre hi apareixia alguna cosa relacionada amb temes del sexe vist des de cada un dels punts de vista possibles. Ens explicàvem què ens agradava fer, què ens agradaria fer i què ens agradaria que ens fessin. Ell es va obrir cap a mi ensenyant-me el seu Pol més íntim, era com el meu millor amic del WhatsApp, ens teníem l'un a l'altre, pel que necessitéssim.