Relatos inacabados, hechos en mis "primeros años"

EN AQUESTA VIDA HE TINGUT MOLTS SECRETS ( 12 AÑOS )

¡És en catalán! És el último que he hecho, bueno, quitando los fics que voy haciendo y publicando...

És surrealista, absurdo. En un principio fue una redacción obligada, pero el resultado me encantó, y ahora os lo estoy enseñando.

EN AQUESTA VIDA HE TINGUT MOLTS SECRETS...

PODRÍAMOS DECIR QUE ESTÁ ACABADA, PERO NO SÉ SI OS APETECE QUE EXPLIQUE LA HISTORIA DE NOSEQUIÉN, QUE ESPECIFIQUE ALGUNOS CONCEPTOS...

"EN AQUESTA VIDA HE TINGUT MOLTS SECRETS. PERÒ UN DELS GROSSOS, POTSER EL QUE ESTAVA MÉS EN PUGNA AMB LA VERITAT OFICIAL, ÉS EL QUE ARA TROBO OPORTÚ D'EXPLICAR."

La meva història té un origen, com tots... Es clar. Doncs, aquell malparit d'Anunci em va descobrir, i em va deixar ben fotut. El cas es que tenia uns mil·lilitres de la tinta especial ocults sota el forat secret.

Mai vaig imaginar que la meva família acabés morint a causa del gegant... Així que vaig decidir abandonar el meu ofici com a impremta. El gremi de diaris va passar a mans de l'actual constructor Notícia, y ja no em tenien respecte.

Tot va passar tan ràpid... Recordo cóm em vaig sentir després de la discussió amb l'Anunci... Encara ho lamento. Si al menys hagués sabut com reaccionaria...

- Ep, aparta del meu camí!- Li vaig donar una empenta. Arribava tard a la feina...

- Perquè no t'apartes tu? Es per que tens por de que plogui?!- Em vacil·là. Jo no li vaig contestar, encara que tenia ganes de treure-li la imatge que portava i quedar-me amb l'exclusiva.- Y ara què? El gran "Impremta" ja no té lletres?- Es burlava.- No sé perquè t'hauria de fer cas, total, ara només ets un tros de paper buit...- Els punys em tremolaven de ràbia. És obvi que tothom pensaria misèries d'un paper en blanc, però jo no en tenia ben bé la culpa, estava en l'atur...

- Les notícies només serveixen per alimentar al sistema i de pas, al gegant... Tot és tan previsible...- Intentava defensar-me jo.

- Oh, previsible, és clar, és clar...! I a mi què m'expliques, eh? Si agüés sigut veritat la teva hipòtesis, jo no estaria fent aquesta merda treball! M'entens? Jo ja no hi seria!- Deia cridant, quasi histèric.

- Exacte. Per això ho dic. És un cercle viciós.- Li vaig respondre seriosament. Ell parà en sec, mirant-me d'una manera ben estranya. Em vaig adonar que acabava de cometre la major cagada de la meva vida...

- Per això ho dic, és un cercle viciós- Repetí amb el mateix to. A mi se'm glaçà la sang. Havia reconegut un dels codis llegendaris. N'estava segur.- Tu també ho saps, veritat? On tens aquest fragment?- Em preguntà fredament. Jo no vaig contestar. No sabia que fer, ni què dir, ni com respirar... Tot es va tornar negre.

Vaig despertar amb una mirada penetrant clavant-se en mi. M'arrepenteixo, merda, merda!

- Saps? Ahir a la nit em vaig despertar amb una pastanaga clavada.- Deixà anar ell. Vaig suposar que era una dels tres versos sagrats.

- Per això, és un cercle viciós.- Vaig dir amb un fil de veu.

- És obvi que falta la primera frase.- Murmurava ell, visiblement preocupat.

- Perquè vols reviure'l?- Preguntava, però no em feia cas.

- La situació és delicada. Com no trobem els 5 mil·lilitres que falten, despertarà el dimoni al qui els tingui... Als voltants de la pròxima lluna D.

Com ja deus saber, quan dos éssers amb un mateix secret es troben, una forta unió sorgeix, fent així que necessitin apostar-ho tot, a vida o a mort. El nostre cas no és diferent, però tenim un avantatge: Sabem qui és el dimoni; La Notícia- Les seves últimes paraules quasi em provoquen un atac. Ell intenta tranquil·litzar-me y parar la hiperventilació en va. A penes aconsegueixo indicar-li la situació del forat secret, però ho faig prou bé com per que m'entengui. Veig com treu el tinter i tanco els ulls, resant per la seva sort.

***

Ara, l'Anunci està corrent cap a casa seva per buscar el tros de tela, el segon fregament. Ell se'n recorda que quan era petit, el seu avi li explicava que un Imprevist posseïa el 3 fragment, l'última part de l'encriptat. Un imprevist... O sigui que l'impremta era el llegendari Imprevist del que li havia parlat. De fet, no sabia quin era el nom real d'aquell idiota, però bé que li quedaria bé...

Però el nostre estimat Anunci no se'n en recorda que avui és un dia dels que pot reviure el monstre... I en cara que L'Imprevist sí hi hagi pensat, ja no hi pot fer res. Està a la porta a principal, veient com un horrible ésser s'apropa.

"L'IMPREVIST MOR AQUÍ. LA NOTÍCIA ESGARRIFOSA PUJA PER L'ESCALA I RECORRE TOTS ELS PISOS. CADASCÚ ADOPTA L'AIRE DE FER EL FARCELL I INICIAR LA FUGA. L'ANUNCI HA ARRIBAT MASSA TARD. AMB UN ESPETEC GEMEGAIRE LA CASA ES PARTEIX I ES DISGREGA CONVERTINT-SE EN UNA INMENSA CROQUETA DE VEÏNS."

ESPERO QUE OS HAYA GUSTADO...

TAMBIÉN ESTOY PENSANDO EN HACER UNA ESPÈCIE DE BLOG, DONDE SE PUEDAN INICIAR DEBATES... NO SÉ, YA LO VERÉ, PRIMERO TENGO K PEDIR PERMISO.