L'historia es centra a la protagonista de nom Hikary una noia de 11 anys que per culpa de les seves travessures està obligada a ser la aprenenta d'un cavaller de 17 anys de nom Tsurugi.
Ells dos viuran gran aventures i coneixeran a persones a les...
Al camp d'entrenament de palau, se estava escoltant els soroll de les espasses xocant entre si, en una part es trobaven la Perci i en Hank entrenant, la Perci no estava donant tot el seu esforç, però en Hank si, ella fa un moviment i fa caure l'espassa d'en Hank, ell decebut amb si mateix va agafar l'espassa sense dir res.
-Quet et passa Hank?-Li va preguntar la Perci veien que no havia dit res al fer-li caure l'espassa.
-No hem passa res!-Va exclama ell una mica enfadat, es va adonar que la Perci el mirava sorpresa per la seva reacció-Ho sento , gràcies per l'entrenament -Va contesta en Hank fen una petita reverencia, se'n va anar.
La Perci, després de que en Hank se'n anés va mirar al seu entorn i va veure als seus companys amb els seus aprenents, estaven rient....
-Jo no faig això amb en Hank- Va pensar ella mentre sospirava.
En Hank estava anant a la cuina per poder agafar alguna cosa per menjar, l'entrenament li havia fet vindre gana, abans d'arribar a la cuina va sentir a dos soldats tenint una conversa.
-Buff! Ja fa uns quants mesos que en Tsurugi i la Hikary van marxar, segur que s'han tornat molt més forts- Va dir un d'ells.
-Ja ho pots dir! Quan arribin ens superaran a tots, jajaja- Va dir l'altre soldat mentre caminaven cap un altre lloc.
En Hank al sentir aquella conversa tot enfadat se'n va anar corrent afore de palau camí al bosc. Tot desesperat va anar corrent en mig del bosc en un gran laberint d'arbres, fins anar a parar al costat d'un llac amb l'aigua clara, cansat de córrer tant es va recolzar a un arbre.
-Tinc de ser més fort-Va dir ell mentre queien unes llàgrimes dels seus ulls.
Les hores van anant passant fins que el Sol es va amagar, el cel fosc es començava a veure acompanyat amb unes petites estrelles i una gran lluna. A palau la Perci estava en un passadís caminant d'una costa l'altre.
-On estàs Hank?-Es preguntava ella molt preocupada.
De sobte en Hank va entrar per una finestra del passadís on estava la Perci, ella es va espantar.
-Ho sento mestra, arribo tard- Va dir en Hank amb una veu apagada.
La Perci ràpidament el va abraçar i li va dir:
-No hem tornis a preocupa, va anem a sopar amb tots-
En Hank va assentir mentre la seguia. Quan van arribar al menjador, hi havia una gran taula llarga amb un munt de menjar a sobre, el Hank es asseure al costat de la Perci, tothom va començar a menjar, només es sentia el soroll de les mossegades i rialles de la gent.
-Es estrany no sentir cap baralla, jajaja- Va dir la Perci amb una rialla pensant amb en Tsurugi i la Hikary.
En Hank al sentir allò, va pensar amb la Hikary i en aquella conversa que havia escoltat i sense dir res es va aixecar i ràpidament se'n va anr.
-Hank, espera!-Va cridar la Perci mentre el perseguia, el va atrapar.
Ell es va girar lentament deixant a la vista la seva cara i els seus ulls rojos amb llàgrimes.
-Que passa?-Va preguntar ella mentre s'agenollava davant d'ell.
-Hem vull fer més fort, més fort que la Hikary, ella està fent un viatge i s'està fent més forta...- Va dir ell, es va adonar que estava plorant i es va assecar les llàgrimes.
-Fem un viatge!-Va cridar ella amb una rialla.-Marxarem demà al matí, ho vaig a dir al Dorian.
La Perci va sortir corrent i en Hank se'n va anar a la seva habitació.
Va arribar el matí, el Hank i la Perci estaven davant palau.
-Marxem, estàs preparat?-Li va preguntar la Perci a en Hank.
-Si1-Va contesta ell- Adéu a tots
Al darrere estava tothom per dir-los adéu
-Passeu-ho bé!-Va exclamar en Dorian.
Finalment van marxar deixant el castell, els amics i a Alirk enrere.
Oops! This image does not follow our content guidelines. To continue publishing, please remove it or upload a different image.
