Mama, Tenies Raó👊

capítol 2

~-Mama, mama, vull ser youtuber!!!
-Que dius nena? Si aquells no foten res, així et vols guanyar la vida? Fent el patètic per internet?
A més no tothom te fama... Es molt difìcil guanyar-se la vida  com botuper si no tens fama...
-Mama! Es diu youtuber, a més jo triomfaré, o va dir una amiga.
-I et creus aquestes amigues tontes que tens? Saps a qui li as de fer cas?
-Em sembla que ja se la resposta...
-Jo tinc la raó, deixa aquestes tonteries de boutub i pensa amb un treball de veritat.
-youtube mama, youtube...~

Van passar els anys, aquella idea ja havia marxat del meu cap, fins que va arribar l'hora de buscar feina, 17 anys, ja era gran, ja podia treballar i guanyar alguns diners.
La meva idea principal era se cambrera, era una bona feina, bé això creia, fins que...

(Whatsapp)
{Contacte (val)}

-Val, ens em de veure💕 fa molt temps que no quedem, i a més, tu ets cambrera i m'agradaria treballar d'això, m'agradaria veure com es fa i tal...

-Hola Zoe💕 em... Ja veig que tu quedes per interessos no per veurem...

-No es veritat Val!!

-Ja o se!!😂 dissabte?

-perff, fins dissabte dons!

Tot anava perfecte, la meva mare li semblava bé, a mi m'agradava. I guanyaria uns diners.                                                                                                                                                                                
-Mama me'n vaig, arribaré tard, vull veure com es treballar un bar a la nit.

-D'acord, ves amb compte.

-Un peto mama!

Pfff, quin fred que fa. Crec que moriré de congelació, sord que el bar on treballa la Val es a prop, bé això es el que suposo, ma enviat la ubicació pel whats, però, la meva orientació...    
30 minuts caminants, per descobrir que m'he perdut, s'havia que m'anava a perdre per això he sortit amb 30 minuts d'antelació.

pup pup pup

-Hola?

-Hola Val, em sembla que m'he perdut...

-Tas perdut?

-Si Val, sinó no crec que et truques per dir-te que m'he perdut.

-Zoe diguem on ets, et vinc a buscar.

-Em pots venir a buscar a casa?

-Sí, d'aquí 20 minuts a te casa?

-perff

-Zoe...  Sabràs com tornar a té casa?

- És clar que si, tinc memòria fotogràfica...

-Tu segueix creient el mateix...Fins ara

Vaig arribar a casa, sense cap problema, el meu cervell es una mina d'or... Bé millor que això no m'ho digui a mi mateixa.

Des de lluny puc veure la silueta d'una persona, es la Val, pobreta, es deu estar glaçant...

-Val!!!
-zoe, as arribat! (Diu entre rialles)
-Esperaves menys?
-Ja saps que si
-Veus per això m'agrada tenir amigues que m'estimen i m'alaguen cada dia.
-Anem al bar?

Caminem 5 minuts i ja i som, no m'ho puc creure, com me pogut perdre, era fàcil, casi que era tot recte, el problema es que jo he anat justament cap a la direcció contraria. Miro el mapa que m'ha enviat la Val, estic segura que marcava la direcció contraria.
Mentrestant que es va obrin l'aplicació penso lo lent que es el meu mòbil. Perfí s'obra...
-aha, veus Val, el mapa que mas enviat esta malament, senyala l'altre direcció.
-Zoe... El tens del reves, sort que tens "memòria fotogràfica" la necessitaras.

Quan som dintre el bar ja una companya de la val que la substitueix.
-Susana ja pots marxar, o sento per averat fet quedar més estona- diu mentrestant em mira de reull, la seva mirada em causa mal rollo així que la desvio...
Hi han 5 homes i una dona asseguts a la barra, no m'agrada aquella sensació, tots semblen estar borratxos. M'acosto a l'orella de la Val i li xiuxiuejo:
-"Aquest estan trompa?"- De seguida em respon...
-si Zoe, van trompa, no se perquè vols treballar a un bar, es una me**a.
-Tu treballes d'això...
- Perquè el bar es del meu pare, se suposa que haure de seguir el negoci...