Mama, Tenies Raó👊

Capítol 3

Idea de ser cambrera... Borrada, haig de pensar més treballs però no se'm acudeixen, bé, tinc una cosa... Però a me mare no li faria gaire gràcia.

Entro youtube, em bé de gust mirar vídeos, sempre que tinc els anims pel terra youtube m'anima...

-Zoe!!! Un altre cop enganxada a la pantalla??

-Mama, no siguis exagerada...

-Va, et dono cèntims i vas a comprar pa

-I perquè o haig de fer jo? No o pots fer tu?

-I que més nena! Si sempre o faig jo tot!!

-Aii, mama no em rallis, ja vaig a comprar el pa si així calles!

-A mi no em puguis el to de veu!!!

Aquestes discussions amb m'he mare són constants, em fa molta mandra anar a buscar el pa... Però, sinó, no calla.
Camino pels carrers i flipo, són les 10:00 del matí i no entenc com pot averi tan moviment. Perquè no es queden dormin?
Nens jugant a futbol altres jugant a corda, mares cridant els nens, però ells amb dos collons passen d'elles... Es complica la situació, arriba el pare, uii això els i provoca més por. Mira com corren cap a les mamis...

S'ha d'acceptar, aquest numeret de bon matí em fa gracia, tinc clara una cosa: Mai tindre fills, i si els tinc no sortiran al carrer. Millor encara, els tancaré en una gàbia, que no molestin...

Perfí arribo a la pastisseria, esta a petar, no s'hi cap. A cops de colze aconsegueixo entrar. Casi que tombo una iaia, però... Tenia la situació controlada...

Després de 15 minuts surto de la pastisseria, semblava el primer dia de rebaixes al Corte Ingles.

Ja era hora de tornar a casa. Havia deixat el meu vídeo a mitges...                                                            

Ja veia l'entrada de casa meva. Des de lluny podia veure un noi, una mica més alt que jo, ros, diria de quin color te els ulls, però... No o veig, faig una petita correguda i arribo al portal. Té els ulls marrons, però grans. No pare de trucar, sembla que ningú pensi obrir-lo.

-Hola, em dic Zoe, necessites alguna cossa?...

-em... Hola!

-Et dius...

-A si!! Em dic Jack, he quedat amb la Sara del segon segona. Poder la coneixes- Sí, si que la conec, i l'odio... Sempre que passo pel seu costat em mira fatal.

- Sí, si que la conec, que raro, juraria que em va dir que aquest cap de setmana estaria fora...- M'ho invento, no se si esta fora ni m'interesa, hi ha més ella no viu al segon segona, viu al segon tercera...

-Pfff, un altre cop, la setmana passada igual, mai es a casa, em sembla que passaré d'ella, sempre esta mentint...

-Home si menteix lo millor es passar d'ella- No se perquè em vaig empenya tant en que el Jack no veies a la Sara, s'ha de dir que em resulta atractiu... Però, no. Ho faig per fotre-la...

-Bé, adeu Zoe, a veure si ens tornem a veure!

-Sí, adeu

Que raro, una conversa amb un desconegut. Miro el rellotge, si, el que em suposava, se m'ha passat l'hora...
Entro al pis, pff quina mandra, visc al quart segona, i el p*** ascensor no va... Em toca pujar escales.
Estic al apunt d'arribar al segon pis quan de sobte s'obre una porta, es la Sara, sembla molt indignada, baixa les escales i passa pel meu costat donant-me un cop de colze. Sento que murmura una cosa:
-On deu estar el p*** Jack, mira que deixar-me tirada. Dons ara passaré d'ell-
Lo més raro es que al cap de 10 segons dona mitja volta, torna a pujar, amb més indignació encara, m'avança i em torna a donar un cop, sento que Murmura:
-Que ara em possaré a caminar per un pavo que ma deixat plantada? Ni una me!-
Definitivament em sembla que la seva relació no anirà massa lluny...
A una relació es important la comunicació, crec que la seva comunicació s'ha desviat...

Perfí a casa!!                                                                                                                         -Mama! ja soc a casa...                                                                                                       -Perquè as trigat tan??                                                                                                       -Mama jo també t'estimo molt... He trobat una amiga...

De cop recordo el vídeo que estava veient, sincerament no em venia gents de gust de veure'l, hi havia una cosa que em venia molt de gust, moltíssim... Però, no o tenia molt clar, me mare...   Que cony, soc gran, estic cansada de que tot el que faci hagi de passar la aprovació de me mare, o faré, sense la seva opinió sense dir-li absolutament res. 

Uff e tingut un atac de bipolaritat...