Mama, Tenies Raó👊

capítol 5

-Que as fet que?
-Només un video...
-Nom?
-Com que nom? No saps que em dic Zoe?
-Nom del canal tonta
-a...
-No me'l diras?
-No ho se, ho diras algú?
-No, to prometo...
-Es Zoely
-Zoely?
-Eh! A mi m'agrada- dic molt indignada
-No no, si no està malament...
-No està malament, però no t'agrada...- dic decepcionada.
-Le trobat!-  Diu la Jess molt emocionada
-quantes visualitzacions té?- pregunto
-Aquí diu: fa 1 h que està penjat, i... 30 visualitzacions...
-I subs?
-Subs que?
-Subscriptors- Dic amb un to cansat...
-3...
-Són poquisims- dic decebuda
-Nena acabes de començar, esta molt bé. Jo m'hi suscric...
-Adeu Jess, me'n haig d'anar...
-Esperet, t'acompanyo a la porta
-Oo, que educadeta que sens a tornat la Jess.

Arribo a casa, morta de cançament. Pujo les escales.
Desde lluny veig una carta enganxada a la nostre porta, la curiositat em mata, cada cop pujo més rapid. Paro, m'he cançat, continuo amb un ritme més lent, sinò, em sortira el cor per la boca.
Quan arribo al davant de casa meva em miro el sobre, una cosa m'estranya molt, posa el meu nom , ven gran, perquè fins i tot un cec o pugui veure. Agafo el sobre i entro a casa...

-Mama!!- Crido, però no obteng respodta, haura sortit a comprar.
M'assec al sofa i obro el sobre, el cor cada cop em palpita més fort.
A dintre hi ha un paper maldoblegat:
(Zoe ens veiem a les 7:30 al parc dels abres, més concretament al tercer banc)
Que????
Qui deu ser? Perquè em vol veure? Hi haig d'anar?
Em fa por, no sé s'hi anar-hi, però tinc massa curiositat, nececito saber qui serà que voldra... Miro el relotge, les 6:45, queda molt poc temps per pendre una decisió.

La meva mare encara no a arribat, desideixo deixar-li una nota, perquè quan truco em salta el contestador. Mama estic fora a les 8:30 soc a casa.

El parc dels abres està a 5 minuts de casa, camino rapid. Sento que el cor està a punt d'explotar, em tremolen les cames, però segueixo caminant desidida.

Quan arribo al l'entrada del parc em paro, estic massa nerviosa, reculo 10 passes. Però la curiositat em pot.
Ja estic al  tercer banc, hi alla no hi ha ningu, m'espero: 10 min, 20 min, 30 min. Però no arriba ningu. Rebo un missatge. Serà de la mare, però quan obro el mobil veig que es d'un contacte desconegut.

(Whatsapp)

Contecte /desconegut/

-O sento, no he pogut venir... Dema podriem quedar a les 7?

-Qui ets?

-No to vull dir.

-Però... Demà tinc escola.

-Però plegues a les 4:30, no?

-sí, com o saps?

-Dema a les 7, al mateix lloc que avui.

-I si no vull venir?

-Dons no vinguis, però se que vindras.