capítol 6

56 11 0
                                    

Despès de 5 capítols os deveu seguir preguntant, qui soc, i si no os ho pregunteu, os foteu perquè ho explicaré igualment...
Em dic Zoe Roca, si, Roca, no vull sentir cap riure ni burla...Soc molt pàlida, els ulls verds i de cabells morena.
No soc ni molt alta ni molt baixa, soc bastant prima, però encara no m'he desenvolupat del tot.
Tinc 15 anys, os preguntareu: amb 15 anys encara no tas desenvolupat del tot?, dons no, soc lenta del cagar...

Visc amb la meva mare. El meu pare... Prefereixo no parlar d'ell...

"ring ring ring" Sona el p.... despertador, l'agafo i el llanço al terra. Que s'ha cregut, que em pot despertar i quedar-se tan ample?
-ZOEEE JA ESTAS DESPERTA????!!!- Crida la meva mare
-SII MAMA, I ARA EM SEMBLA QUE TAMBÈ ESTIC SORDA!!

Em poso el primer que agafo i baixo a la cuina. Als matins sempre tinc una gana horrorosa, però avui no.

De m'he casa a l'insti hi han 15 min, així que surto de m'he casavper no arribar tard, fa molt fred, els carrers estan desertics. De tan en tan passa algun cotxe, però no massa cosa més.

L'entrada de l'insti com sempre esta a petar de gent. Sona el timbre, i el peloton de gent comença a entrar, no ho suporto, es casi impossible intentar passar per la porta sense rebre una bona ostia. A mès no entenc la necessitat de la gent per entrar a l'institut...
Quan veig que la situació s'ha calmat decideixo entrar.

Veig a l'Emma asseguda a la meva taula, com sempre, per si no ho sabeu, l'Emma es la meva millor amiga, es una mica més alta que jo, es més morena de pell. Rossa amb els ulls marrons, i té un cos per envejar.

-T'haig d'explicar una cosa... Que tela.- li dic

-Quina??- respon l'Emma

-Ara no, encara ens sentiria algú!

-Em penses deixar amb el dubte?-diu l'Emma molt indignada

-Si...

-T'odio, ho saps?

-Es mentida, se que m'estimes massa!-Dic amb un aire decondescendència

-Segueix creient això- replica l'Emma

-Després to explico, to juro... Ara diguem, que toca?- pregunto

-Endevineu: "Les matemàtiques son la ciència que fa que aquestmon tingui un sentit..."-Diu teatralment, mentre es posa dreta asobre la taula...

-Cauràs i no t'acompanyaré a l'hospital

-I aquestes són les grans avantatges que reps al tenir una milloramiga, que cada dia et demostri tan amor. - diu L'Emma molt sarcastica

-EL PROFE!!!- Crida un inútil de la classe, l'Emma s'espanta, i es fot un pinyo que crec que aparti d'avui tindrà el cul enfonsat.

Mates se m'ha fet etern... sort que ja a acaba, miro el rellotge, només falten 10 min per anar al patí.

Pels passadissos la gent crida i corre com bojos, des de lluny veig el Brandon, creuo els dits perquè l'Emma no l'hagi vist, des de que el trimestre passat li vaig dir que m'agradava, cada cop que el veu crida: ZOEE HO AS VIST???!!!

-ZOEE HO AS VIST??!!- Crida l'Emma

-El que?-Intento dissimular, però la meva interpretació es pecima...

-No et facis la tonta, el teu amor-diu l'Emma amb un to sarcàstic

-Calla, vols que parlem del teu?- Fa poder una setmana l'Emma em va explicar que es va liar amb un que fa batxillerat...

-Val va, canviaré de tema, però que consti que ho faig per tu ee...No perquè no vulgui parlar de... ja saps tu. Vull que m'expliquis el que havies d'explicar-me!- Crida l'Emma

-Ok, però anem al lavabo- lo dic

-D'acord, si es això el que tu vols senyoreta Zoe- diu mentre se li escapa el riure...

-No te n'enriguis ni un pel!- li crido

-Jo no me n'enric, només...

-Només...que?- pregunto

-Calla i expliquem el que m'havies d'explicar- diu molt intereçada

-Molt fort, ahir quan arribo a casa per allà a les 6:30, trobo una carta enganxada a la porta que posava el meu nom ven gran, l'obro i es una citació de no se qui al parc. Vaig al parc com deia la carta,i...

-i.. queeee??!!- pregunta l'Emma desesperada

-i... No hi havia ningú, quan m'estava apunt de pirar, perquè pensava que era una broma pesada, m'arriba un whats d'un contacte desconegut, dient que no va poder venir, però que quedem avui a les 7 al mateix lloc.
-No fotis! Que fort, i aniràs?
-No ho se, la curiositat em mata... Tu que faries?
-I aniria

------
Holaa, espero que os hagi agradat, se que no es molt llarg però no m'agrada fer los molt llargs, perdoneu per les faltes, faig el que puc😂

You've reached the end of published parts.

⏰ Last updated: Jan 15, 2017 ⏰

Add this story to your Library to get notified about new parts!

Mama, Tenies Raó👊Where stories live. Discover now