El Diari D'una Otaku

Dimecres 15 de febrer del 2017

Ahir va ser Sant Valentí.

Haig d'admetre que avans d'anar al cole estava molt espantada, vull dir, sóc més popular que ta puta mare (amb perdò <3) i ja saps, la massa m'embestiria i pels passadiossos m'anirien robant petons i algun d'altre la virginitat, així que em vaig preparar amb un xaleco anti vales (la seguretat lo primer) i em vaig tirar una mica del perfum que habia mangat el cap de setmana passat no l'altre dels secrets de la meva amiga Victoria (Victoria's secret, pels incults), perque ja que tothom voldria estar amb moi (significa jo en francès, ho dic per si les mosques), que menys que anar presentable?

Total, que arribo al cole i nomès baixar del bus... BUM! Tots tirant-se sobre meu, chocolata per tot arrèu, bua, casi que plovien cartes d'amor, i jo, tant diva com sempre, em vaig despertar preparada per afrontar la dura veritat. A mi no m'estimen ni els meus germàns.

Si, ja se sap que la esperança és l'últim que es perd, i lo primer és la dignitat, però com jo ja fà molt de temps que la he perduda, ahir aquest tema no va ser cap problema, però ja es sap, a un, sempre  li agrada rebre ni que siguin les restes del sopar de la setmana passada el dia dels enamorats, i jo, no vaig rebre una puta merda :,)

En definitiva, sóc una fracassada a la qual ningú estima.

ok, ja m'estic passant una mica, però no sé... M'esperava alguna coseta, algún detallet... No sé de qui ni el perque l'hauria de rebre jo... però m'hauria fet bastant feliç la veritat...

I amb això em despedeixo deixante un altre troçet de la meva penosa vida, ja saps, per la posteritat, perque així, en uns anys ho llegeixi i me'n adoni que no ha cambiat una puta merda i segueixo sent la fracassada de merda que fa bromes sense gracia de sempre.

Petons, Tomoka

P.D. Tinc pipi :(