El Diari D'una Otaku

Diumenge 26-11-2017

Uiiiii, el meu vol de tornadaaa, quina aventura més emocionanttttt

Crec que MAI ho he pssat tant malament en un aviò :)

Explicaré desdel matí.

Al despedirme de la meva àvia ella m'ha ofert u fuet, cosa qu vol dir que la Tomo comença el dia contenta i feliç.

Arribo a l'aeroport i em trobo que han posat com un holograma que fot un mal rollo que et cagues.

És una senyora, quieta, amb els braços plegats, que et mira nomès movent els ulls i la boca, donant informació de la conducta correcte en un aeroport.

Lo creepy ve quan està callada i simplement mou els ulls cap aun costat. Suposo que l'intenció era que anes mirant a la gent i saludant per semblar simpàtica, però joder, quan ho fà i no i ha ningú allà et replantges si tornar mai més en aquell aeroport, o a sortir dela teva habitaciò.

Em despedeixo de mon pare, muac muac, ''no et vull veure fins a Nadal eh'' (si em veies avans de Nadal significaria que m'ha expulsat, i aquest cop per sempre iksde)

Passo pel control i pumba, em toca que em revisin tot.

Lo bò esque nomès portava l'ordinador ja reparat, menjar i una motxilla. 

Lo dolent és que la motxilla anava plena de roba interior.

Total, que el senyor obra la motxilla i fa com

''ohh oh, disculpa. ¿Le molesta?'' 

I jo morint-me de vergonya dic:

''Oh no se preocupe'' I forço un somriure d'amabilitat mentres em vull morir per dins.

Desprès d'aquest incident encara em falta com una hora per embarcar, i recordo que fa una setmana em vaig carregar el mòbil nou que em van donar per el meu cumple fa menys d'un mes.

Iei!!!

Una hora asseguda sense fer absolutament res intercanviant mirades incomòdes amb la senyora gran del davant.

Perfí s'acaba l'espera i embarco.

Sorpresa! 

TOMOKO, SÒC L'UNIVERS I FARÉ QUE ODIIS LA TEVA PUTA EXISTENCIA!

El senyor que s'ha assegut al meu costat és un xic obès i nomès tinc mig seient d'espai

Sorpresa!

He perdutel rellotge que em va regalar l'Aldda, la meva millor amiga italiana d'Anglaterra, fà més d'un any!

Iei x2 (SARCASMEEEEEEEEE)

Estic escribint en el meu diari i Bum! S'em peta el mòbil!

Afortunadament, un senyor del seient del meu cosat passant el mini passadis que traveça l'aviò ho veu i m'ofareix dos tovallons.

Persones així fan del mòn un lloc millor :,)

Agafo un altre boli i de sobte, no se que cony li passa al pilot, li deu haver agafat un atac epileptic per la resta del vol o alguna cosa així, ja que és puto impossible d'escriure de lo que es mou l'aviò.

La cosa, és que com jo no sabia si  els empleats parlaven en castellà, català o anglès els he parlat en anglès en el principi, desprès m'he enterat de que era castellà, però com ja els habia parlat en un altre idioma em feia molt corte parlar en castellà ara.

La cosa és que com elles no sabien que ningú de la zona on estaven assegudes les podia entendre van començar a parlar i sento que diuen:

'''no se que le pasa a este piloto, que aún nos va a matar''

I coses per l'estil.

Clar, obviament, les assafates no tenen permès dir aquest tipus de coses, però om es pensaven que ningú les podia entendre...

M'he cagat.

Però molt.

Aleshores sento el ''piiiip'' de quan van a anunciar alguna cosa.

Tanco els ulls casi plorant. 

Juro que pensava que anava a dir  

''ei, que sortim a les noticies, kans murimmmmm pivussssssss''

Afortunadament no.

''Hola, aquí al habla el comandante de la tripulación, les informamos de que en 20 minutos llegaremos a nuestra destinación''

GRÀCIES A DÈU!

Tomo, imaginat a tu mateixa, en uan auar (una hora en anglès) en el tàxiiii, de camino al cluuuub, okno, en el tàxi arribant a la boarding morta de fàstic.

Afortunadament, si he sortit viva, però crec que ara tinc un lleuger trauma amb els avions de merda.