RELATS MUSICALS i altres històries

I. Una altra oportunitat

Ja fa sis mesos que aquí, hi regna el silenci. La casa es va buidant i amb prou feines s'escolten veus. Cada vegada queda menys d'aquell ambient musical i càlid que inundava tota la llar. Tot va començar aquell dia tan tràgic quan el meu company, va marxar per no tornar. Aquell avió que portava cap a l'esperada entrega de premis a Viena però que mai va arribar al seu destí. Des de llavors, em sento buit, incomplert i sol. Les meves tecles, a poc a poc, s'han anat cobrint d'una fina capa de pols i de tristor, convertint-me en una uniforme figura gris, oblidada en un racó.

Sense les seves mans sobre les meves tecles, el meu so s'ha anat esvaint. Ja no té sentit crear melodies, ja que ningú em compendrà com ell. Sento com s'allunyen les últimes passes i la porta principal, es tanca definitivament, deixant dins, aquell passat tan dolorós...

--
Ja he acabat d'instal·lar les meves coses a l'habitació, trobo que és petita i fa olor de tancat. Em disposo a anar a fer un tomb mentre sento com cruix el terra sota els meus peus. No sé per què ens hem hagut de traslladar, i a sobre amb aquest nou nuvi de la meva mare, que va de simpàtic, però no té gens de gràcia!

Arribo al final del passadís i a mà dreta, hi trobo una petita habitació on encara no he entrat. Un raig de llum enfoca un objecte voluminós tapat per un llençol, s'aixeca un núvol de pols i descobreixo que es tracta d'un piano de paret. Obro la tapa i toco una tecla qualsevol però no genera cap so: segurament estarà espatllat-penso-... Tanco la tapa i me'n vaig...