RELATS MUSICALS i altres històries

I. La caixeta de música

Aquest relat tracta sobre una caixeta de música, la història de la seva llarga vida i de les persones que l'han envoltat.

Tot començà en un botigueta d'un poble prop de Barcelona on un home de certa edat, es dedicava a vendre tota mena d'andròmines, des de llibres, quaderns i bolígrafs fins a joguines i jocs de taula. Era una típica botiga de poble, però en la qual, d'ençà traspassaves la porta, el teu cos, s'envaïa d'un sentiment de mera curiositat. El principi de la caixeta de música comença quan un bon dia un nena d'un 8 anys, entrà a la botiga. La mare només venia a comprar unes llibretetes, però la filla va córrer directament cap a la secció de joguines, allí hi veia de tot, prestatgeries de ''nancys'' , de cotxes, jocs típics de taula... i hi havia el que més li agradava, les nines, però unes en concret, unes que eren d'una mida més petita, va començar a rebuscar entre aquestes i quan ja havia vist totes les nines, al fons hi trobà una caixeta de música. ''que estrany que estigui aquí''-pensà- algú se l'haurà deixat''...

Però quan l'agafà, va poder observar que la caixeta tenia una mica de pols, i que aquesta no estava espatllada. Quan va veure l'interior, se n'enamorà ràpidament, dins hi havia una ballarina amb un tutú fent una de les posicions de ballet, aquesta figureta era de ceràmica. El fons era d'un color lilós i darrere la ballarina hi havia un mirall, però estava massa brut per veure's.

La nena, va portar ràpidament la caixeta de música a la seva mare, i li preguntaà si li podia comprar, assegurant que li agradava molt. De sobte, el venedor ancià, es mirà fixament la caixeta, i assegurà que ell mai n'havia vist una d'igual, els hi va dir que segur que algú se l'havia oblidat. Llavors, la mare li digué a la filla que la caixeta ja pertanyia a algú i que no la podrien comprar. Ràpidament, la cara alegre i il·lusionada de la nena es tornà en una cara de disgust. El botiguer, clarament no la volia veure d'aquesta manera, així que començà a pensar de qui podia ser, però va pensar que ningú tornaria a buscar-lo, tenia el pressentiment de que aquella caixeta de música era vella, i hi podia observar un fina capa de pols. Així que li va dir que li deixava, i si algú la venia a reclamar, se li hauria de tornar però que si no venia ningú en una setmana, ella se la podria quedar...