Bren

Capítol 3.

- Avui la Claudie celebrarà els seus divuit anys. Fotrà una festa que poca gent es perderà: emplenarà els jacuzzis, focs artificials, treurà la carpa del jardí... Ja fa un any o així que la preparen. Vale, potser he exagerat, però hi haurà molt de comerç i el millor alcohol que pots trobar. Sé que a tu t'agrada la ginebra, així que li he colat a la Mia, i n'ha guardat per a avui. La Mimi m'ha dit que vindran molts universitaris guapos. I crec que no m'he deixat res més. Ah, sí, ves-hi. A mi no em fa res, i ja n'he parlat del tema amb la Mimi. Diu que cap problema.

La Claudie i la Mia són les millors amigues des de primària. La germana de l'Ella, la Mimi (Mia) es va enfadar amb la Claudie l'any passat per enrotllar-se amb un noi que li agradava. En teoria, la Mia li havia dit el que en pensava, sobre aquell noi. Però la Claudie assegura que ella no li ho havia dit pas. L'Ella i jo mai realment sabem qui recolzar. La Mia és la germana de l'Ella, però les dues sabem que la Mia li dóna per mentir de tant en tant. Així que no estem del tot segures.

Però ja ho han superat. O això és el que l'Ella i jo creiem, perquè mai hem tornat a sentir parlar del tipus aquell, en Yoan que va causar tant de merder. Les dues amigues afirmen que el van enviar a pastar fang, però ni l'Ella ni jo el veiem gaire brut, quan ens el trobem.

- Vine també, t'ho passaràs bé, t'ho prometo. Beurem juntes i comptarem les estrelles. Serà divertit. Va, Ella, que la Mia només té un any més que tu.

- En té dos.

- Gràcies - responc sarcàsticament, acaronant-li el cabell. Potser no en sabem molt, de francès, però el sarcasme el manipulem com res.

L'Ella no hi vol anar, però vol que jo hi vagi. Què pintaria jo a la festa d'aniversari de l'amiga de la seva germana si ella no hi és? No sé respirar sense l'Ella. Literalment; em donen atacs de pànic sense veure-la. Quan està malalta, qualsevol se n'adona en veure'm l'expressió de la meva cara. Com si fos perduda, i l'Ella en fos l'única guia. Ja ho sé, patètic. Em podreu dir dependent. Però no podreu dir que no sé estimar com res hi ha en aquest món.

- Va, que et deixaré aquell top de tires que t'agrada tant - intento convèncer la meva amiga, fent ullets. Ella fa rodar els ulls, i vocalitza: patètic.

El que s'ha de fer per què una amiga t'acompanyi a la festa de la millor amiga de la seva germana.

- I si em compres un gelat.

- Rata - ric, i ella es posa a riure. Tracte fet, pel que veig.

- T'agrada com em queda? O me l'hauria de planxar? - li pregunto, després de repassar-me les pestanyes. Faig morros amb els llavis, i me'ls pinto lleument, sense passar-se de la ratlla. Prefereixo no cridar gaire l'atenció abans que semblar que m'hagi equivocat de festa. Només falta que algú em digui: "Nois, ja ha arribat el pallasso." Xist.

Amb un somriure, l'Ella assenteix, pentinant-se els seus preciosos rínxols daurats amb els dits. S'atura un moment per a mirar-me, torna a assentir, i continua pentinant-se. M'estranyo.

- I això què significa? - no l'entenc i no estic realment d'un humor increïble per intentar-ho. L'estimo molt, però al seu costat, la seva ment és brillant, i jo... Tinc sort de tenir-la a ella.

- Doncs, burra, que ja els tens bé. Em pensava que la nerviosa d'aquí era jo.

- Ja, ja. Molt graciosa - replico amb una rialla. L'Ella posa els ulls en blanc, però veig el seu somriure a través del mirall. I té les dents alineades com el puto sistema solar. Bé, sense el puto. Jo mai dic paraulotes.

Ella s'acaba de mirar al mirall, i li torno a repetir que està preciosa amb el meu top, posant-li èmfasi en el meu. Ella em clava un cop al cul, i jo exclamo un xisclet. Les hormones.

Uns minuts després, pugem al cotxe del seu pare, que ens porta a casa de la Claudie. La Mia ja hi és, m'explica l'Ella. Tothom ja estarà bevent, espero que el seu pare no li piqui la curiositat.

Amb un adéu ràpid i un petó a la galta, l'Ella s'acomiada del seu pare, i sortim del cotxe.

No és exactament que la Mia tingui una mansió ni res semblant, però la seva casa és prou gran. Té un jardí que ocupa la meitat del terreny, i un sol pis amb cuina-menjador-rebedor, un lavabo i dues habitacions. M'alliso la peça superior que duc, i l'Ella agafa aire.

- Preparada? - li miro als ulls quan m'agafa de la mà. Amb un somriure nerviós, respon:

- Amb una ampolla de whisky ho estaré.

I entrem a la casa, amb passos segurs. I el cor a la mà.