Bren

Capítol 4.

- Ella! Has vingut finalment!

La germana de l'Ella, la Mia, ens somriu vagament. Oh, estava realment borratxa. La Mia li clava un cop de colze als dos nois del costat, i xiuxiueja cruelment:

- Aquesta és la meva germana. Mai vol anar de festa, i no s'ha liaaaat maaaaaaai!

Noto com l'Ella aguanta la respiració. La Mia riu, i continua:

- Tampoc ha follat mai. És tan verge com una planta. Oi que sí, floreta? - la Mia s'intenta acostar a l'Ella, però la meva amiga l'aparta i marxa amb llàgrimes als ulls. La Mia tan sols riu, i s'en va agafada als dos nois.

Potser em direu covarda, però en canvi de fotre-li quatre crits a la germana de l'Ella, corro a buscar-la a ella. En algun moment, algú em passa un got de plàstic vermell. Amb la cara bullint de ràbia, me'l bec d'un glop, i sento uns crits d'admiració. Els ignoro a tots, empenyent-los, fins que veig a la Claudie, que va com una cubata. Entre crits, m'avisa que l'Ella ha entrat a l'habitació dels seus pares, i me l'assenyala amb el dit. No, merda.

Regla número u d'anar a una festa: les habitacions sempre estan ocupades per gent practicant sexe.

Deixo anar un sospir, i estic a punt d'entrar, quan un noi surt de l'habitació amb pintallavis al coll i els cabells embullats. Duu un somriure d'autosuficiència que ara mateix li esborraria d'una hòstia. Els seus ulls marrons brillen perillosament, i tots els meus instints criden corre!, però em quedo allà plantada, preguntant-me per què collons en Bren di Angelo acaba de sortir de l'habitació on hi ha la meva amiga amb el seu pintallavis per tot el cos, o com a mínim, el que puc veure.

- Ella, em pots explicar... - començo a cridar, encreuant-me de braços, fins que de sobte, en Bren em tapa la boca amb les seves mans. Obro els ulls com taronges, i ell somriure felinament. Prou.

M'aparto d'ell, i el miro amb ràbia. Ell em desafia amb la mirada, i alça una cella.

- Va, atreveix-te - murmura cruelment. No contesto.

Somriu, i m'agafa de la cintura, apartant-me lleument, i marxa.

Jo em quedo dreta, esperant trobar alguna explicació al que acabo de veure.

L'Ella s'ha enrotllat amb en Bren? Estic a punt de marxar, fins que veig una persona sortint de l'habitació. I és una tia que no conec; ulls blaus, cabells marrons. Cames infinites, primes com escuradents. Camisa apretada, pantalons curts, sabates altes. Tot s'ha de dir: està boníssima.

Deixo anar una alenada; no és l'Ella. Llavors, la Claudie m'ha mentit... O potser estava tan borratxa que s'ha confós. Ric de mi mateixa: a qui se li acut preguntar a borratxos?

Busco a l'Ella amb la mirada, i la trobo parlant amb la Claudie. La Claudie sembla abraçar-la, i l'Ella riu. Somric, i decideixo deixar-les.

- M'estaves buscant? - diu en Craig, un noi del meu curs. Du un somriure borratxo, i un cigarro li cau dels llavis. Faig que no amb el cap, però ell se m'emporta del braç. Deixo de resistir-me inútilment, i ell em condueix fins el pati, on hi ha una rotllana d'adolescents amb gots a la mà, idèntic al que tinc ara misteriosament. En Craig em fa un copet a l'esquena, i em convida a asseure'm al seu costat. No conec a ningú, i somric nerviosament. No em vull asseure al costat de dos tios que semblen violar-me amb la mirada.

De sobte, una veu diu:

- Aparta, Craig. S'asseu al meu costat.

En Bren em somriu, i jo no puc evitar posar els ulls en blanc al meu salvador. Ell m'assenyala el seu costat buit, i jo m'hi assec murmurant paraules que dubto que li agradin molt.

Quan tots ens hem assegut, en Craig alça el got i diu amb veu solemne:

- Comencem amb el beer ping pong.

- Es diu beer pong, però nosaltres en diem vodka pong. No és cervesa el que bevem - em murmura en Bren a cau d'orella.

En Craig el sent, i assenteix seriosament.

- Ben fet, Bren Pen - fa, i en Bren es posa a riure.

Miro al meu voltant, i tots estan rient. On m'he ficat?