Pròleg

77 11 0
                                    

Em dic Marta i tinc 15 anys. Tinc els cabells llargs i castanys. Els ulls els tinc marró i grans. Sempre tinc les galtes vermelles. Els llavis els tinc gruixuts i quasi sempre els tinc tallats. No soc molt baixeta però tampoc soc molt alta. Soc prima i morena.

La gent em coneix pel fet de estar sempre somrient i perquè jo i la meva millor amiga sempre estem juntes.

La meva millor amiga es diu Laura i té la mateixa edat que jo. Ens coneixem desde que teniem tres anys. Ella és la més guapa del curs. És rossa i té els cabells llargs i arrissats. Té la pell blanca com la neu i molt fina. Té els ulls de un color que no tothom el té, és un blau de diferents tons. Ella és alta i prima. 

Té un nòvio que és diu Izan, molt alt i amb el cabell curt i castany. A mi no em cau que em diguem molt bé ja que ha fet canviar bastant a la Laura. 

Jo visc en un petit poble on tothom ens coneixem. Cada dematí vaig caminant al institut junt amb la Laura.

En aquesta història sabreu per quina raó em vaig suïcidar.

TOT PER UN MALENTÈSDonde viven las historias. Descúbrelo ahora