Quan vaig entrar per la porta no hi havia ningú a casa, perquè estaven treballant. Així que vaig deixar la motxilla a l'entrada, vaig anar a engegar el wifi i despres me'n vaig anar cap a la cuina. Encen el mobil i fico la meva musica, exactament Paradise. Obro la nevera i no hi havia res. Obro un armari i només hi han galetes ( i no em venien gaire de gust). Torno a obrir la nevera esperant que aparegui menjar, i ... no n'hi ha.
I al final em decanto per les galetes amb llet.
Vaig a seure a la taula del menjador i començo a menjar mirant les reds socials.
I de cop sento com si algu estigues intentant obrir la porta com si la estiguessin forçant.
Apago la musica, deixo de menjar i em quedo paralitzada un moment, i penso, si es un lladre i veu les galetes i la llet sabra que hi ha algu a casa, aixi que agafo les galetes i el git de llet i o deixo tot a dintre de un armari, i men vaig corrents a la meva habitacio, pero sense fer soroll.
Quan entri a dintre de l'habitacio no se a on amagarme. I de cop em ve al cap que a dintre de l'armari tinc un lloc on em puc amagar i que si obren l'armari no el veuran.
Aixi que tota decidia m'hi fico a dintre i en el moment que anava a silenciar el mobil perque no sones, em truca la meva mare i l'agafo corrents perque no se senti el soroll.
Mare - Hola reina que em pots obrir la porta, que avui me deixat les claus a dins.
(Mentres mo deia anava sortint de l'armari)
Jo - Que?? Erets tu, pensava que era un lladre.
Mare - Pero que dius, va vine i baixem a obrir.
Jo - Vaig, venga adeu.
I enfadada baixo les escales.
ESTÁS LEYENDO
TOT PER UN MALENTÈS
RandomSi t'agradaria saber la història de la Marta, una adolescent que gràcies a un malentès va prendre la pitjor decisió de la seva vida suïcidant-se et recomano que et llegeixis aquesta història. ---------------------------- Penjaré els capítols quan t...
