Mentres baixo les escales i penso en el que acaba de passar. Com sem podia haver passat pel cap que algú volia entrar a casa, si fa mes de deu anys que no roben en aquest poble.
Obro la porta i:
Marta - Mama, quan as vist que no tenies les claus, perquè no m'has trucat en contes de intentar obrir la porta?
Mama - Em sap greu, no volia espantar-te.
Entra a casa i deixa la bossa de mà al seu penja i va directe a la nevera a agafar aigua, i jo me'n vaig a l'habitació.
M'estiro al llit, miro a el sostre i recreo tot el que ha passat avui.
Penso en tot el que he sentit avui i al pensar en la professora de art em fa malt de panxa, no se que vol dir, alomillor es que m'ha caigut molt bé.
Bueno espero que demà sigui un dia millor.
ESTÁS LEYENDO
TOT PER UN MALENTÈS
RandomSi t'agradaria saber la història de la Marta, una adolescent que gràcies a un malentès va prendre la pitjor decisió de la seva vida suïcidant-se et recomano que et llegeixis aquesta història. ---------------------------- Penjaré els capítols quan t...
