Mentres anava cap a la classe, em vaig ficar a pensar que passaria si em comvertis en professora de art, total seria una professió que mancantaria.
Vaig arribar a la classe i ja hi havia el professor assentat a la cadira de la seva taula, amb una cara de mal humorat que n'hi s'aguantava. Es un professor nou, no era jove, deuria tenir entre 45 i 55 anys. Pfffff... quin rotllo, tenir mates no m'agrada gens.
Es va presentar, ens va passar llista (no se perque passen la llista a cada hora, com si un nen s'escapes) i va començar a explicar el que fariem avui. Va dir que fariem arrels quadrades.
No m'ho podia creure, arrels quadrades, fa segles que no me les miro, apenes se fer una divisió de dos xifres, ja que tot ho fem amb claculadores.
La hora va passar moolt lenta, ell només parlava i parlava, aborridissim, la pitjor hora de tot la meva vida.
Per sort va sonar el timbre i me'n vaig anar corrents d'aquella classe que feia olor a suat - no sé perque la gent no es fica dessodorants - i vaig esperarar a la Laura que estava a punt de sortir de la classe.
Quan vasortir va marxar sense dir res. La vaig seguir i la vaig cridar:
M - Laura! Eoo! Estic aqui!
L - Ei! Hola, no t'havia vist, que tal tan anat les classes?
M - Primer de tot la professora de art, la Paula, es molt simpàtica i m'ha passat volant la hora de art, segona la hora de mates ha sigut la pitjor de tot el dia, el profe és un home més aborit ... Sort que a la tarda no venim. Vols quedar?
L - Em sap greu pero ja he quedat amb l'Izan, si vols un altre dia, podem?
M - Clar!
M'acompanya fins a la porta de casa, i ens despedim.
ESTÁS LEYENDO
TOT PER UN MALENTÈS
RandomSi t'agradaria saber la història de la Marta, una adolescent que gràcies a un malentès va prendre la pitjor decisió de la seva vida suïcidant-se et recomano que et llegeixis aquesta història. ---------------------------- Penjaré els capítols quan t...
