Al entrar a la classe, vaig al meu pupitre corrents per seure - aquestes escales em maten -, obro la meva llibreta i agafo un llapis de mina que em va regalar la meva mare per poder dibuixar, i em fico a fer garagots a la última pàgina de la llibreta. La Clara s'asseu al meu costat i:
C: Tia perquè as entrat tan ràpid a la classe?
M: Aquestes horribles escales em maten, un dia tindre agulletes.
C: Ah.
Entra el professor de història en Carles. Sempre l'he vist mudat, com si anés a un lloc important, però no, només va a fer classe a uns estudiants, que ni tan sols l'escolten. A l'entra saluda amb un somriure molt fals, - bueno suposo que tots els professors ho fan ja que ni tan sols els escoltem -.
Carles - Molt bé nois avui no farem gaire classe ja que es el primer dia, així que com tots els nens de parvulari, avui us deixo fer una portada als apunts de història.
Molta gent va dir que no ho volia fer, però a mi que m'encanta dibuixar estava encantada.
La hora de història va passar molt ràpid i m'estava currant tant aquella portada que n'hi tan sols la vaig acabar.
Però tinc una sort que no me l'aguanto, ara tinc Art. Que contenta que estic, se que alomillor pensareu que soc infantil o coses així, però m'agrada dibuixar desde que tinc consciència. Hi ha gent que nedant es tranquil·litza, hi ha gent que llegint es tranquil·litza, hi ha gent que cuinant es tranquil·litza, doncs jo em tranquil·litzo dibuixant.
Es estrany com un tros de paper i un llapis et pots deixar anar, pots dibuixar qualsevol cosa que set passi pel cap, i no cal saber dibuixar, sinó cal tenir imaginació.
ESTÁS LEYENDO
TOT PER UN MALENTÈS
RandomSi t'agradaria saber la història de la Marta, una adolescent que gràcies a un malentès va prendre la pitjor decisió de la seva vida suïcidant-se et recomano que et llegeixis aquesta història. ---------------------------- Penjaré els capítols quan t...
