SPACE

NOUS AMICS

Ja ens havíem fet amics amb els piripyants, ens donaven menjar i nosaltres els-hi ensenyaven el nostre idioma un mica. Vam estar tant de temps que fins-hi tot vam veure criatures noves  allà els infants neixen de l'arbre màgic que està al mig de l' illa i el funcionament va així: tu demanes un nen fas una bona acció i quan nit sents una crida tu vas a veure i veus el nen al peu del arbre. Tu l' agafes i sents l' amor, una sensaciò molt maca. Bé tornant al tema, al estar tant temps allà els-hi vam ensenyar el nostre idioma i ells el van aprendre. En total ens podíem comunicar perfectament.
Un dia ens estaven ensenyant a pescar, desde que vam arribar la nostra vida va girar per complet. Ens havíem de preparar les nostres coses, no ho feien les màquines, no hi havia menjar com ara; Magret d'anèc, pastissos,... pero hi havien coses millor com ; la bakis, un fruita molt bona dolceta i un poc potent, també Ramis, un animal que al foc esta molt bo! Nosaltres dormiem a la sala que us vaig explicar quan ens vam despertar que no els coneixiem, s' estava còmode. Jo enyorava a la meva familia ja que ens vam separar desprès d' aquell accident que va passar al coet. Ja no havia manera de tornar, em va venir a veurem  un amic que es deia Acoku que en feia consol. Un dia es va sentir un crit que venia del bosc Huwal llavors tota la tribu hi vam anar. Una vegada a l' entrada ens vam separar en grups. El meu grup erem:  en Ric, jo  (per suposat), la Rokla i en Hajui, ens altres amics. Ens vam endinsar al bosc, gairebé no hi entrava llum, però entrava la suficient per poder veure el camí que ens dirigia. Al cap d' una estona, ja no hi havia camí així que el vam tenir que fer nosaltres amb els nostres propis peus .A continuació es podia veure que ja estàvem al centre del bosc i al no trobar res vam decidir tornar, però on està el camí de tornada? ens vam preguntar tots, i vaig recordar que mai ens havíem de separar. Entre les petites sortides de llum dels arbres es podia veure com s' anava fent fosc, així que vam decidir que ens quedariem a dormir al bosc. Una vegada instal·lats vam crear un foc i allà ens vam escalfar, perquè feia molt de fred.La Rokla  ens va donar una mica de provisions de les seves, no estaven dolentes, però tampoc estaven exquisites.

Ja havien passat 2 dies i gairebè no ens quedaven provisions i així vam decidir marxar a trobar la tribu. Ens-hi vam estar hores i hores fins que vam trobar a una persona, però estaba desmaiada. Vam correr cap a ella i si estaba desmaiada. En Hajui va treure el seu kit de medicina i la vam reanimar. Li vam donar medicaments i resultava ser que va ser ella el crit de fa 2 dies. Li vam demanar que li havia passat i ella ens va explicar;

-Jo estaba recollint fruits i explorant una mica i de sobte em va venir algo extrany perquè no em podía moure. Vaig cridar i al cap d' una estona es va apropar una criatura maligna, se li va girar el que espero que fos la cara i estaba plena de dents,  vaig tornar a cridar encara més fort i vam sentir un soroll de persones, aixi que va marxar ràpidament. Llavors suposo que em vaig desmaiar fins ara, que m' heu trobat vosaltres.

-Tu com et dius?- Va demar en Ric.

-Daya-va dir la dona.

-Hola Daya, ell es en Ric, el de la meva dreta es l' Aleix, en Hajui i jo sóc la Rokla- va dir la Rokla.

-Si jo i en Ric anavem cap a un altre planeta peró un asteroide ens va xocar i vam anar aquest planeta.

Aixi vam estar fins molt tard, que per culpa de tant parlar ens vam tenir que anar al nostre refugi una altra vegada. I si ho admiteixo que ens-ho vam pasar genial.

NOTA DEL AUTOR:

Ho sento per trigar tant.La pròxima vegada anirè més ràpid. Comenteu siusplau que fa moltissima il·lusiò llegir-los, i per cert, no us oblideu de votar siusplau!!!!!!