Vaig pagar el bitllet i vaig esperar el tren. Va vindre de seguida (cosa estranya) pero millor. Vaig agafar-ne el regional per anar mes de pressa. En 38 minuts arribaria a Sant Andreu Comtal. Em vaig asseure al costat de la porta. Mentre el tren arrencava va vindre asseure al meu costat un noi. Jo com anava amb els auriculars no em vaig donar conte pero quan vaig aixecar el cap.... ostia era el meu ex. Que fotia al meu costat? Em va mirar i em va somriure. El seu somriure.... era el que un any abans m'enamorava i em feia sentir moltes coses. Em vaig treure els cascos i em va dir amb la seva veu dolça
- hola, quan de temps no princesa?
- William que fas aquí? No hi havia mes llocs per seure?- vaig dir-li molt antipàtica.
- Ai Aina perquè has de ser aixi amb mi? No te fet res
- Ho sento es que no t'esperava tornar a veure. Pero m'alegra perquè vam acabar massa malament. Que tal tot?
- Doncs no molt bé la veritat... fa tres mesos vaig deixar-ho amb la Marina
- Ho sento moltíssim i com a sigut?
-Em va posar els cuernos amb el seu ex... pero ja estic bé. I tu que?
- Doncs bé, t'en recordes del Alex? Doncs estic amb ell.
- Et diria que m'alegro, pero et mentiría. Et trobo a faltar....- em va dir vermell.
Jo tota vermella vaig contestar-li:
-William ja es tard, ho vam intentar pero no va funcionar.
-Aina.... tu m'estimes?- em va dir amb els ulls plorosos
- Clar que si, pero estic amb L'Alex. Bueno jo baixo aquí. Adéu
Quan m'aixecava em va agafar el braç i em va dir- a la nit et truco. En aquell moment no vaig reaccionar, no savia que fer. Vaig baixar i allà estava ell esperant-me.
