Quin somriure se li va dibuixar a la cara en veure'm. Jo en canvi tenia la cara aquella que poses quan acabes de trobar-te amb algú del passat. S'em va acostar i em va fer un peto curt pero super dolç, em va mirar i el somriure havia desaparegut. Em va preguntar:
- que et pasa? Et veig rara no estas com sempre...
- Mira amor no vull que t'ho prenguis malament, estic feliç de quedar amb tu abraçar-te, besar-te pero es que acabo de parlar amb el William.
- Pero i que pasa per parlar amb ell? Se que tu l'estimaves pero ara estas amb oi?
En aquell moment no sabia com respondre-li, perquè si clar estava amb ell i l'estimo pero al William va ser una persona molt important per mi i l'estimava. Com sempre vam agafar el cotxe i vam posar rumb a la platja. Quan vam estar al cotxe ningú dels dos va dir una paraula, ell anava conduint i jo amb el movil, de cop veig un missatge del William que posava "m'agradaria parlar amb tu quan t'en vagis a casa" el vaig deixar en vist. Un cop allà l'Alex em va abraçar mes fort que mai i em va dir a cau d'orella... siusplau mai m'abandonis, t'estimo. En aquell moment el cor m'anava a mil i em vaig girar, em vaig posar de puntetes i li vaig fer un petó dels que no tenen final. Em va agafar la mà i vam anar cap a deixar la tovallola. Ens vam treure la samarreta i els pantalons i vam deixar les tovalloles allà ben posades. Em va agafar em va pujar a les espatlles i em va tirar a l'aigua. Quan ens vam cansar vam anar a pendre el sol, vaig agafar el movil per veure si la mare m'havia escrit i res pero al fixar-me bé vaig veure un altre missatge del William. Deia " Mira Aina se que lo nostre no va funcionar i érem immadurs, se que vaig cagar-la moltíssim pero de veritat que no te oblidat. Abans te mentit no em va posar els cuernos la Marina. La vaig deixar perquè no et podia treure del cap. Quedava amb ella i em recordava a tu". En aquell moment el pasat em va tornar al cap, tots els moments amb ell, les hores infinites, els dies al seu costat pels matins... vaig decidir trucar-lo mentre l'Alex estava al lavabo.
- Hola reina, que estrany que m'hagis trucat- va dir rient-se fluixet.
-Hola William... aixo que m'acabes de dir es cert? No m'ho crec. Se't veia tan feliç amb la Marina que no et vaig dir res.
- Si bueno es que volia oblidar-te pero va ser impossible. Escolta necessito parlar-ho cara cara. Demà a les 16.00 on sempre?
- D'acord demà ens veiem.
Abans de penjar vaig sentir que em deia t'estimo. Mare meva estava confosa la veritat, a punt de plorar casi pero no, apart ja venia l'Alex.
- Aina amb qui parlaves abans per telefon?
- Res que he trucat al William perquè m'ha enviat un missatge
- I que t'ha dit? Estas bé? Et veig trista...
- Be vaja jo estic bé. M'ha dit de quedar demà on sempre quedàvem ell i jo.
En aquell moment se'm va quedar mirant i em va dir somrient-me
- Carinyo fes el que vulguis només et vull dir que si no vols continuar que m'ho diguis.
- Es clar que vull estar amb tu burro
Vam agafar les coses i vam marxar, ja que eren les 19.00 i havia de agafar el tren. Abans de que passes el tren ens vam mirar fixament i ens vam donar una abraçada i un petó. Em va sortir sol... vaig dir-li a la orella "t'estimo" i vaig marxar.
