Ens vam aixecar a les 8 del matí, vam esmorzar i vam agafar-ne el cotxe. Em va tapar els ulls i va arrencar el cotxe, anàvem escoltant una cançó que em recordava tots els dies amb ell. S'em va dibuixar un somriure enorme, quines ganes de besar-lo i en aquell moment... zas ell s'em va llençar. Clarament mirant la carretera. Quan vam arribar em va destapar els ull i... mare meva quin lloc mes bonic. Era un pis buit, li vaig dir que no ho entenia. No ho podia creure, era el que pensava? Li vaig preguntar
-Carinyo es el que penso?
- se que et costara decidir-te pero allà va. Vols que visquem junts? Crec que seria bo ja que sabríem que si de veritat funcionaria aixo.
Vaig acceptar sense pensar-ho 2 cops. Vam anar a casa i vam empacatar i fer les bosses per marxar. Lo mes fort es que vaig trucar a la mare i ella ja ho sabia. S'havia inventat el viatge per que jo decidís que si aniria a viure amb ell. Quin parell estan fets, es porten massa bé. L'estimo massa per reclamar-li res, vam agafar-ne la furgoneta que havia enviat la mare i vam introduir els paquets. Buff quin canvi, no ho podia creure.... viure junts
