ELS ÀNGELS NO TENEN ALES

5. TAKE YOUR

- Denèbola, ets un àngel.
-Home, tiro més cap a dimoni, però...
- No, no, un àngel de debò. Un àngel de la guarda. Normalment els àngels són fills d'altres àngels, ha estat així generació rere generació des del principi dels temps. Cada un té la tasca d'encarregar-se d'un parell o tres d'humans, ja que no hi ha prous àngels per tanta població. Però, de tant en tant un humà presenta els dots necessaris per ser-ne un. I aquest és el teu cas. A partir dels 14, 15 anys aquests humans els comencen a néixer ales a l'esquena.
- Però no m'has dit que no en teníeu?
- És que només en tenen els humans àngels. Som com dues races diferents però alhora quasi iguals. El problema és que el govern angèlic, també anomenats Greds, es pensen que podeu arribar a rebel.lar-vos contra el poder i us tenen por. Estan disposats a eliminar-vos, i per això has de vigilar.
- Però... Com? Em costa assimilar-ho.
- T'he preparat un beuratge perquè no et creixin. Els Greds estan en guàrdia permanent. T'estaran observant en tot moment, encara que no els vegis. I si ho descobreixen... Zas! L'endemà seràs morta. Jo sóc el teu àngel de la guarda. T'he estat cuostiodant des de que vas néixer. Et coneixo fins i tot millor que tu, i si et passés alguna cosa, me'n ressentiria. De petits ens ensenyen que no ens hem d'encarinyar massa dels nostres vigilats. La nostra raça ha d'estar per damunt. Però... Em temo que he acabat posant massa afecte en tu. Part del meu cor està a la teva ànima. I... Sé que no estic fent el correcte. Segons la llei tu hauries d'estar morta. Jo, al veure què eres, ja t'hauria d'haver mort. Però m'és absolutament impossible.
Ara mateix estic flipant en colors. En Zeta m'allarga un flascó transparent que deixa veure a l'interior un líquid daurat i espès amb reflexos brillants.
- N'has de fer un glop un cop al mes. Així evitaràs que les ales et creixin. Quan marxis d'aquí no recordaràs res excepte que n'has de beure. És pel teu bé.
Els ulls foscos d'en Zeta ja no transmeten aquella ironia que els caracteritza, sinó que estan seriosos. Em mira fixament. S'aixeca del sofà i veig com una llàgrima se li escola per la galta. Així sembla quasi un déu ; la pell llisa i morena, el nassarró puntejat de pigues, els cabells lleugerament despentinats, els llavis carnosos, el tors perfecte. Se m'acosta i de sobte el tinc tan a prop que una llàgrima li rellisca per el rostre i cau a la meva galta.
L'última cosa que recordo és la suavitat dels seus llavis que besen els meus.